En aquests temps de globalització en què el capitalisme reestructurat imposa l'homogeneïtzació cultural i de mica en mica esborra la diferència, és bo aturar-se a reflexionar sobre la cultura popular, entesa com un conjunt de coneixements i costums que la memòria col·lectiva ha anat construint al llarg dels anys.

Als Països Catalans la cultura popular en tota la seva dimensió té una multitud d'expressions i es manifesta amb una pluralitat de llenguatges i matisos que enriqueixen el paisatge cultural del país. Parlar de cultura popular implica referir-se a un munt de costums, tradicions i disciplines artístiques i culturals: gastronomia, música, balls, danses, símbols, remeis casolans...

Una de les expressions més reeixides de la nostra cultura popular és tot allò relacionat amb la gresca i la disbauxa: grallers, bastoners, geganters, xanques, diables i correfocs, castellers, fogueres de Sant Joan, falles, jotes, sardanes...Una rica i variada mostra de la vitalitat de la cultura festiva de les terres catalanes, expressions artístiques i populars que singularitzen i referencien la identitat d'un país.

I és la cultura popular d'aquest país, que té la virtut de reflectir les dinàmiques socials i econòmiques plasmades en el territori; un excel·lent vehicle de la diversitat demogràfica i territorial d'un país que progressa i avança. Estic plenament convençut que les enormes onades migratòries que ha rebut Catalunya en els últims cinquanta anys enriquiran la nostra cultura popular i molts dels valors que a priori poden semblar aliens a la nostra tradició cultural s'incorporaran amb plena normalitat a les diferents expressions de la cultura popular catalana.

En aquest sentit, cal destacar la capacitat d'innovació i la força creativa de la cultura popular, que no té complexos a l'hora de recuperar tradicions ancestrals i arrelades a la memòria del nostre poble i menys es talla quan es tracta d'inventar i absorbir aportacions, vinguin d'on vinguin i les porti qui les porti.

La cultura circula i cada poble hi dóna el seu toc, la seva empremta, ja sigui als Països Catalans, a Cuba o al Iemen, tan universal és la sardana com el tango argentí, el ball del cornut de Cornellà com els ritmes caribenys.

Estimar les pròpies arrels i tradicions no és incompatible amb la universalitat i la modernitat, malgrat que des de sectors pretesament progressistes s'ha insistit a assimilar tot allò que fa tuf de catalanitat a localismes tribals i carques sense futur. Afortunadament el temps s'encarrega de posar cadascú al seu lloc i als falsos progressistes i universalistes se'ls veu el llautó des d'una hora lluny.

Potser un dels valors més potents de la cultura popular és la seva capacitat per enfortir la cohesió social i fomentar la participació ciutadana. Representa un punt de trobada entre nous i antics catalans i catalanes, un punt d'inflexió en la convulsa i estressant vida post-moderna. Per això crec que el foment de totes les expressions culturals vinculades amb la tradició popular ha de ser una prioritat estratègica de la nostra societat; invertir en cultura popular és invertir en futur.