Sembla que és un tema recurrent això de les vacances i els dies festius i no lectius, quan s'apropen o hi som a sobre... Deu ser allò de «recordar Santa Bàrbara, quan trona!».

El calendari escolar el fa públic l'administració, després de consultes amb els sectors socials, amb molta antelació... i a començament de curs els consells escolars i de centre, també amb participació dels sectors de la comunitat educativa, aproven els dies de festa local, adaptacions i modificacions particulars, no és llavors el moment de discutir i qüestionar tot això?

Centres oberts tot l'any Amb tot, ja que som en el debat, em permeto unes aportacions personals:

Sóc partidari que els centres educatius públics estiguin oberts tot l'any, com les biblioteques o els museus. I això no vol dir que els docents no tinguin vacances, hi ha professions emergents per fer relleus, si no hi ha prou mestres i professors: educadors socials i del lleure, monitors, estudiants en pràctiques...

De mestres i de professors n'hi ha de més i de menys professionals o vocacionals, com en tots els oficis; potser caldria donar a conèixer el nombre d'hores de classe que no es fan, absències dels docents, baixes laborals... Em consta que els Serveis d'Inspecció Educativa i de Personal, tenen les dades, ja que ens les demanen, als directors; i no nego que alguns docents esperen la revetlla de Sant Joan, com a inici de les vacances i l'11 de setembre com a referència de la rentrée (abans era, la festa de la Mercè, patrona de Barcelona, o el dia 1 d'octubre, dia del caudillo). Personalment algun docent m'ha reconegut que es dedica a la docència per les vacances i dies festius i no lectius dels quals pot fruir!

Crec que l'administració educativa s'hauria d'enginyar noves idees, innovacions i estratègies per tal que l'alumnat, fes 40 hores setmanals lectives; incorporar a les activitats acadèmiques i avaluables els campaments, colònies, convivències, pràctiques laborals, viatges d'estudis... de manera que quasi tot l'any els escolars puguin estar «ocupats», com passa amb els estudiants de les etapes «no obligatòries»: formació professional, batxillerat, universitaris... Penso en els anys seixanta i setanta, que molts vam aprendre, i ens «formàrem» potser més fora del sistema educatiu: fent sortides els caps de setmana, els camps d'estiu i les «formacions de caps» (les FOCAS) a l'escoltisme, i altres grups i moviments, que no pas en els centres.

Amb tot, crec que és de justícia dir i fer públic quelcom: del dia 20 de juny, i fins a finals del mes de juliol, milers de docents estan implicats i compromesos en oposicions, escoles i cursos d'estiu, simposis i congressos, i especialment en la gestió acadèmica i administrativa dels respectius centres pel que fa a matriculacions, elaboració de memòries i documents de final de curs, preparació del pròxim curs...

S'ha pensat per què hi ha crisi i manca de «voluntaris» per fer serveis, i assumir càrrecs directius, unipersonals? Potser que ho relacionéssim directament amb el desgast personal, la «crema», el descrèdit o escàs reconeixement social, i especialment, que fins a final de juliol i ja la darrera setmana d'agost, cal estar amatent, de guàrdia, i anant al centre unes hores diàries.