dimecres, 25 de juny de 2008
> La plaça de l'alcalde Xifré
la galeria
MIQUEL ESTRUCH TRAITÉ.
El 15 de febrer de 1940 fou afusellat al Camp de la Bota Frederic Xifré i Masferrer. El senyor Federicu (deixeu-me que l'anomeni així, perquè és així com l'he sentit anomenar tota la vida) havia estat soci del meu avi i era una d'aquelles amistats íntimes de família que sembla que se'n perd la mena. No va ser un gran polític, ni tan sols un alcalde de referència. No era un home d'acció ni tenia fusta de líder. Poc amant del brogit i de les noses, era sobretot una persona d'ordre amb uns ideals clars i nets, però no pas subjectes a rigideses. Era, per damunt de totes les coses, allò que en diem un bon home. Tant és així, que durant els desordres dels primers temps de la guerra, la seva influència i intervenció van salvar unes quantes vides de les mans dels escamots incontrolats. Tot i així, els esdeveniments el van superar i, havent perdut la confiança del seu mateix partit, va llançar la tovallola i es va refugiar un temps a Marsella. Més tard va decidir tornar convençut que res li podria passar. Poc es pensava que, en acabar la guerra, acabaria pagant tots els plats trencats del desori. L'odi feixista es va fer exemple amb l'assassinat obscè d'un bon home. Els darrers dies, a la presó, la por i la vergonya dels uns i els altres el van deixar amb la sola companyia de la seva família i la meva. Ara, en l'hora de les memòries històriques, no vull pensar que només quedin la seva família i la meva per acompanyar el seu record i el seu honor.
|
