| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dilluns, 23 de juny de 2008
>

Passió xinesa

Desenes de títols de narrativa i assaig s'endinsen en el país asiàtic arran de la celebració de les olimpíades aquest estiu

VALÈRIA GAILLARD. Barcelona
Com si fossin bolets, desenes de títols relacionats amb la Xina han envaït les llibreries aquests últims mesos. El país asiàtic està de moda des que s'apunta com un dels països més potents econòmicament. Arran de la celebració dels jocs olímpics aquest estiu, però, l'interès per descobrir-lo des de dins s'ha disparat. Novel·les com ara L'última emperadriu, d'Anchee Min, i El pavelló de les peònies, de Lisa See, recreen el passat ancestral i màgic de la Xina del segle XIX i XVII respectivament; a més, també abunden els llibres de viatges, com ara el del barceloní Joan Tello (El país del ming), que ha viscut dos anys a la Xina, sense oblidar els títols tipus «xina mode d'ús», com ara Por China con palillos. Pistas para descubrir el país olímpico. En definitiva: la Xina per a tots els gustos.


+ L'apartat dedicat a la Xina de la llibreria de viatges Altaïr de Barcelona. Foto: ANDREU PUIG

Una de les novel·les més suggestives sobre la història de la Xina és la que presenta l'autora nord-americana d'arrels xineses Lisa See, El pavelló de les peònies (Edicions 62, Salamandra). L'obra es basa en personatges reals i en un període molt concret: la dinastia Ming, que va caure l'any 1644 i va donar pas a la dinastia Qing, dirigida pels manxús que van portar la inestabilitat. «Algunes dones es van veure forçades a sortir de casa; altres van decidir fer-ho per voluntat pròpia. Literalment, milers de dones es van convertir en poetesses i escriptores. Les donzelles malaltes d'amor també van formar part d'aquest fenomen. Fins als nostres dies han sobreviscut les obres de més de vint d'aquestes dames virginals», escriu See a la introducció.

La novel·la recupera la vida de tres d'aquestes donzelles i gira al voltant de l'òpera de Tang Xianzu El pavelló de les peònies, que va ser primer representada i després publicada el 1598. Prohibida a les dones per induir a comportaments «impropis», la protagonista de la novel·la, Peònia, de 15 anys, assisteix a la representació amagada darrere les gelosies del jardí... See és autora d'un altra novel·la de temàtica xinesa que va aconseguir molt d'èxit, Flor de neu i el ventall secret (2006).

També novel·lada és l'obra que proposa Anchee Min, L'última emperadriu (Edicions 62), que se centra en el declivi de l'imperi xinès i de la dinastia Qing. La protagonista és l'emperadriu Orquídia, que es transforma d'una noia tenaç i instintiva en una «hàbil i experimentada governant».

L'autora, Anchee Min, va néixer a Xangai el 1957 i va treballar d'actriu. El 1984 es va traslladar a viure als Estats Units, on va començar a escriure. Les seves memòries, Red Azalea, van ser escollides com el llibre més destacat del 1994 pel New York Times. Entre els seus títols es troba La ciutat prohibida, (Edicions 62).

Una novetat curiosa sobre la història xinesa és el llibre que recupera l'editorial gallega Ediciones del Viento. Viaje a una guerra, és el relat dels escriptors anglesos C. Isherwood i W. H. Auden, que van emprendre un viatge el 1938 a la Xina per aplegar informació sobre la guerra sinojaponesa. El resultat d'aquella aventura és aquest llibre, en què Isherwood redacta un diari del viatge, i el poeta Auden hi aporta 27 sonets i un llarg poema.



LA XINA ACTUAL


Entre les novel·les ambientades a la Xina actual es troba El ojo de jade (Siruela), de Diane Wei Liang (Pequín, 1966). Es tracta d'una novel·la policíaca protagonitzada per Mei, una detectiu moderna i independent, que retrata, a través de les seves investigacions, el món del poder, corrupció i diners que han substituït el règim de Mao. L'autora viu exiliada a Londres, on es va instal·lar després dels fets de Tiananmen el 1989. Alguns dels seus referents són Agatha Christie i Conan Doyle.

Entre les lletres xineses s'aixeca amb força la veu de Chi Li (Wuhan, 1957), una antiga metgessa i actual escriptora que a Trista vida (Belacqua) descriu un dia en la vida d'un obrer qualificat de la Xina actual. Narrada amb una gran sensibilitat, la novel·leta reflecteix la dura realitat dels treballadors que viuen en condicions miserables. La traducció directa del xinès mandarí l'ha realitzat M. Carme Espín Garcia.

Circe ha traduït al català un clàssic de la narrativa sobre la Xina, Cignes Salvatges, de Jug Chang (1952). El llibre té com a fil conductor la història de tres generacions de la seva família xinesa i travessa un segle de transformacions del país. Chang explica com va viure la seva besàvia des del naixement, el 1988, en una tradicional família de Manxúria, una dona tiranitzada pels costums ancestrals que li negaran fins al seu nom. L'àvia, Yu Fang, va néixer el 1901 i als 15 anys es va convertir, gràcies a la seva bellesa, en la concubina del general Xue Zhi-heng. Després de la invasió del Japó a Manxúria, va néixer Bao Quin, la mare de Jung, que de ben joveneta va casar-se amb un metge de 65 anys, malgrat l'oposició de la família. L'escriptora combina la història personal amb la de Xina, oferint un fresc dels canvis polítics i ideològics que han sacsejat el país.



MIRADA PERIODÍSTICA


Los mares de Wang (Alfaguara), del periodista barceloní Gabi Martínez, narra un viatge que va fer per la costa xinesa al costat del seu traductor Wang. Aquest personatge, educat en els valors comunistes, serveix de guia per descobrir el territori que va des de la frontera amb Corea del Sud fins a la del Vietnam. En el seu periple, Wang – un noi de vint anys de l'interior que mai no havia vist el mar– i Martínez visiten Qingdao, Hong Kong, els casinos de Macao, els canals de Suzhou, els gratacels de Xangai i les platges de les illes del Mar del Sud.

El relat, narrat en primera persona, es combina amb imatges en blanc i negra dels llocs visitats. Los mares de Wang és la sisena novel·la de Gabi Martínez, que ha publicat Sudd, Hora Times Square, Ático, Diablo de Timanfaya i Una España inesperada, entre altres títols.

Un altre intel·lectual que explica la seva experiència al país que acollirà els Jocs Olímpics és Joan Tello a El país del Mig (Llibres de l'Índex). Tello retrata sense cap mena de censura el que va veure i la gent amb qui va conviure durant l'estada de dos anys a la Xina. Amb un esperit crític, Tello explica la Xina posterior a la mort de Mao Tse Dong, un país que es debat entre el creixement econòmic desaforat i unes tradicions mil·lenàries que mantenen tot el seu pes.

El país del mig, un títol que fa referència al nom abreujat de la Xina en xinès, narra la societat amb què es va trobar el viatger català, la tradició culinària, al mateix temps que reflexiona sobre la mentalitat xinesa i la seva filosofia. De fet, Tello prové d'una formació eclèctica, s'ha mogut entre tres formacions, la de ciències polítiques i sociologia, filologia clàssica i estudis d'Àsia oriental. La seva trajectòria asiàtica va començar el 2002 amb una estada a l'Índia de mig any. Dos anys després, va obtenir una beca de la Fundació ICO per estudiar xinès durant un any a la Universitat d'Estudis Estrangers a Pequín. Aquí va esdevenir Zhou An, que literalment vol dir «la pau dela dinastia Zhou». L'any següent es va dedicar a fer d'actor extra en sèries de televisió i a fer classes d'anglès en un parvulari mentre estudiava. Aquestes feines li van permetre conèixer des de dins la societat xinesa. Justament un dels aspectes que més tracta és el sistema educatiu xinès, des del parvulari fins a la universitat.

En la mateixa línia, però amb un to més desenfadat, Andrea Rodés proposta unes pistes per descobrir el país olímpic a Por China con palillos (Destino). Rodés explica en primera persona la seva experiència de periodista a la Xina i el seu dia a dia, explicant com viuen els seus habitants, com i què mengen, els seus horaris i edificis, etc. Andrea Rodés (Barcelona, 1977) és corresponsal a Pequín per diferents diaris catalans.

Tot i no ser estricta novetat, un llibre molt recomanable sobre la Xina d'avui és el signat per Manel Ollé, Made in China (Destino). L'autor fa un retrat extensiu del règim polític vigent que té la peculiaritat d'unir el neoliberalisme econòmic amb un poder autoritari absolut.



POESIA I LLENGUA


Per als amants de la poesia, Alianza Literaria ha publicat Poesía popular de la China antigua, en una bonica edició bilingüe, i per aquells que estiguin interessats en temes lingüístics, poden trobar el que busquen a L'escriptura xinesa (UOC), un llibret de David Martínez en què explica de forma amena el funcionament d'aquest idioma oriental i la seva forta càrrega ideològica.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.