dilluns, 23 de juny de 2008
> I tu, de quant la tens?
de set en set
MARTÍ AYATS.
Una de les subdivisions socials més importants que es poden establir en aquest moment és marcada per la hipoteca. En una banda hi ha els que no en tenen i, en l'altra, els que l'estem pagant. Aquell acord que vam signar fa un temps amb el banc per tenir la propietat d'un habitatge i gaudir-ne gràcies a uns diners que no són nostres i hem de tornar es convertirà ara, per obra i màgia de les clàusules pactades, en un factor que fragmentarà encara més aquesta divisió: hi ha els que la podran pagar i els que no hi arribaran de cap manera. És per aquest motiu que, entre els temes clàssics de tertúlia en trobades d'amics, coneguts, companys de feina o reunions casuals (que són el sexe, les crítiques als tercers que no hi són, les possessions, la mainada –per als que els tenen– o els viatges que s'han fet o s'han de fer), s'ha obert camí la temàtica econòmica i concretament la del feixuc (o no) pagament mensual de cada més. I, igual com en certs àmbits la gent estava acostumada a parlar d'intimitats de tot tipus (a vegades fins i tot tan íntimes que encara que hi hagi confiança penses: «però com caram m'explica com la té, el seu home, si tampoc ens coneixem tant i tant?»), ara una de les preguntes que més sorgeixen és: «I tu, de quant la tens (la hipoteca)?» He comprovat que la majoria de la gent contesta en pessetes, no en euros. I això em fa pensar que encara no hem entès el que ens cau a sobre. És com comptar segons què en mil·límetres i no en centímetres.
|
