«És emocionant! Ho havíem vist a la televisió, però veure-ho en viu és una altra cosa. A distància curta es veu l'esforç i la suor, i fins i tot la por en els ulls.» Davide, natural de Pisa, es mostra entusiasmat amb l'actuació castellera dels Margeners de Guissona i els Tirallongues de Manresa. Les dues colles van aixecar dissabte passat dos quatre de set, dos tres de set i un tres de sis. Ho van fer sota l'atenta mirada dels turistes que se'ls van trobar al costat de la torre de Pisa. No la van superar en alçada però sí en rectitud, i van provocat crits de sorpresa entre pisans i estrangers, que ho consideraven «sorprenent», «meravellós» i en perfecta sintonia amb la torre inclinada. A la plaça veïna Dei Cavalieri, els gegants Treball i Cultura, portats pels geganters de Sant Vicenç dels Horts, animaven els visitants que s'acostaven als estands de la mostra gastronòmica i d'informació turística que Turisme de Catalunya va instal·lar durant tot el cap de setmana passat al centre de Pisa.

L'acció de promoció turística va constituir l'acte central de l'Any d'Itàlia, un pla organitzat per Turisme de Catalunya per atreure turistes italians més enllà de Barcelona i la Costa Brava. Cada any vénen des de les ciutats italianes 1,3 milions de ciutadans. El repte, ara, és «que no es quedin només a Barcelona i a la Costa Brava, sinó que coneguin tot Catalunya». Així ho explica el director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, que assenyala que tot i que el mercat turístic italià és el quart de Catalunya, «no el podem donar mai com a segur». Turisme de Catalunya vol promoure valors com la cultura i la natura. Per exemple, «a qui vagi a la Costa Brava li proposem que visiti Castelló d'Empúries o Pals», assenyala el director general de Turisme, que aclareix que «dir als turistes que hi ha molts destins en el destí que és Catalunya és una forma de crear fidelitat». Alguns dels italians que es van acostar a tastar els fideus rossejats, el vi del Priorat, la crema catalana i la coca de recapte –entre altres plats– ja coneixien Barcelona, com per exemple la Paola, entusiasmada amb l'arquitectura de la ciutat i disposada a deixar-se emportar per les terres gironines.