La nova història del cinema neix oficialment l'any 1978 quan a la localitat anglesa de Brighton va tenir lloc el congrés de la FIAF –federació internacional de filmoteques i arxius fílmics– i es van començar a establir les bases d'un model nou de recerca basat en la col·laboració entre els historiadors i els arxius.

Dos anys després d'aquella trobada es creava Domitor, una associació internacional que es proposava fer un congrés cada dos anys –un a Europa i un altre a Amèrica– centrat exclusivament en l'estudi del cinema dels primers temps. Domitor va agrupar els professors i investigadors més destacats de les universitats d'arreu del món i va convertir-se immediatament en un camp de referència. Després d'uns anys de domini de la teoria, calia anar cap a la història, posar-se en relació amb els arxius, però trencar amb tota posició clarament positivista.

La nova política d'investigació partia de les fonts primàries –les pel·lícules– per proposar una anàlisi i poder revisar de quina manera durant els primers temps se senten les bases d'un mitjà d'expressió, es crea un model determinat de públic i es configura la cultura audiovisual del segle XX, que serà fonamental per al desenvolupament de la societat de masses. El cinema és un dels pocs mitjans d'expressió que ens permet anar als seus orígens, revisar-los i trencar els nombrosos llocs comuns amb què es va escriure una primera història enciclopèdica. Malgrat que pugui semblar un territori d'hiperespecialització, l'estudi del cinema dels primers temps es va convertir en la llavor de tota la nova investigació internacional sobre cinema.

Vint anys després de la seva fundació, el congrés Domitor ha arribat aquesta setmana a Girona i Perpinyà, gràcies a la col·laboració establerta entre dues associacions properes com ara el Museu del Cinema de Girona i l'Institut Jean Vigo.

La fita és important, ja que suposa el reconeixement d'una tasca que les dues associacions duen a terme des de fa temps. Per al Museu del Cinema, el congrés Domitor no ha fet més que internacionalitzar la tasca duta a terme al llarg de deu anys que en l'àmbit de recerca té com a punt clau les sis edicions del seminari sobre antecedents i orígens del cinema. Per a l'Institut Jean Vigo no ha fet més que certificar una tasca que ve des de l'any 1965, quan Marcel Oms va decidir crear el festival Confrontation dedicat a la relació entre el cinema i la història. La unió d'esforços entre aquestes dues institucions veïnes ha estat clau per assegurar l'èxit i el bon camí del congrés Domitor.

Al llarg d'una setmana, vuitanta especialistes d'arreu del món han discutit aquest any el tema dels cinemes perifèrics. Dins dels debats i les recerques dutes a terme fins ara en el marc de Domitor la qüestió de la perifèria és clau, ja que entre altres coses implica un replantejament d'allò que havia estat el centre. Davant d'una història del cinema dels orígens que ha situat el seu epicentre en les grans ciutats (Paris, Nova York, Londres), l'estudi de la perifèria ha servit per demostrar que hi havia altres espais de producció com ara Barcelona, Teheran, la Corunya, Düsseldorf, Marsella, etc.

El congrés haurà servit per establir les bases d'una nova cartografia del cinema dels orígens i de les seves formes d'expressió. El cinema central no era només el cinema d'atraccions que recullen els llibres, ja que també hi havia altres models possibles, com per exemple el cinema pornogràfic al Paral·lel de Barcelona, tema que centra una ponència de la investigadora de l'UdG, Lluïsa Suárez. Com en tots els col·loquis Domitor, l'estudi dels models perifèrics ha anat acompanyat de la presentació de les pel·lícules dels orígens que les diferents filmoteques –en aquest cas la Filmoteca de Catalunya, la filmoteca espanyola i la valenciana– han recuperat fins ara.

Així, els especialistes que ampliaven el mapa territorial del cinema van poder veure, entre altres curiositats, l'arribada d'un tren a Melbourne captada pels operadors Lumière i les imatges d'una petita població de la Garrotxa, Santa Pau, rodades l'any 1912.