L'editorial Carrutxa ha editat un monogràfic sobre els balls de cavallets i de galeres de Reus, coincidint amb la celebració dels deu anys de la recuperació del ball de cavallets. En el llibre, el seu autor, Salvador Palomar, repassa la història i l'evolució d'aquestes dues danses a Reus, i el seu lligam amb els gremis que les van impulsar. Tot plegat, contextualitzant-ho amb altres danses d'aquest tipus als Països Catalans, i explicant les peculiaritats del ball de cavallets reusenc.

Entre altres coses, Palomar destaca de Danses parateatrals del seguici reusenc. Els balls de cavallets i de galeres el fet que el ball de cavallets de Reus sigui l'únic en què tant els turcs com els cristians van a cavall. De fet, en els seus orígens el ball a Reus era com el de la resta dels Països Catalans, en què s'enfronten cavallers cristians i turcs a peu, però les descripcions i il·lustracions d'autors del segle XIX mostren una dansa de vuit components, tots a cavall. «Aquesta contradicció potser s'explica en l'evolució –o decadència– del ball en els darrers temps de la seva sortida al carrer», afirma Palomar en el monogràfic. «Tot i això, em sembla que la recuperació que ha fet l'entitat no traeix en absolut els seus orígens», va aclarir en la presentació del llibre, emmarcada en el cicle Parlem de festa.

DES DE 1620
La primera notícia documental de la dansa a Reus la trobem el 20 de gener de 1620, quan es consagra l'església del convent de sant Joan. També és la primera data en què es constata la presència de gegants a les festes reusenques. A partir de llavors, els arxius no tornen a parlar del ball fins a principis del segle XVIII, i ho fan vinculant-lo al gremi de blanquers i assaonadors. Palomar conclou que, entre altres coses, el lligam amb aquest gremi va fer que el ball de cavallets fos probablement «una de les danses més luxoses i espectaculars dels seguicis festius reusencs del segle XVIII i el primer terç del XIX». La presència d'aquesta dansa es recull en les festes documentades fins al 31 de maig de 1834, en la visita de la reina Isabel II a Reus.

LLUITA ENTRE EL BÉ I EL MAL
En el monogràfic, Palomar vincula tant el macer i l'àngel –en el cas dels cavallets–, com el diable i l'àngel –en el de les galeres–, amb la representació de la lluita simbòlica entre el bé i el mal. «Hi ha autors que consideren que els balls de cavallets han de ser batalles amb molta fúria, però crec que no ha de ser així necessàriament. Tot i que s'inspiren en les lluites de les croades, que és el referent de l'època, sempre ens movem en el terreny simbòlic.»

LLIGAM AMB LES GALERES
Tot i que alguns autors han vinculat l'existència del ball de galeres a la del ball de cavallets, Palomar ho atribueix a possibles confusions i creu que «en tot cas, podria existir una vinculació tardana.» Es basa en les contradiccions entre els autors que parlen dels lligams, amb el gran volum de referències en què es parla dels cavallets sense mencionar les galeres, i en el fet que el gremi de blanquers i assaonadors no faci cap referència a les galeres. En canvi, sí que s'atribueix el ball, a finals del segle XVIII, al gremi de galoners o perxers.