Tot i que la concurrència va ser més aviat minsa –només al voltant d'un centenar de persones es van concentrar ahir a la tarda a la plaça Sant Jaume–, els motius de la protesta eren amplis, principalment dos. L'un era el rebuig a la directiva del retorn –anomenada per les convocants directiva de «l'expulsió»–, la normativa que el Parlament de la Unió Europea va aprovar dimecres i que permet retenir els immigrants sense papers fins a divuit mesos o expulsar els menors que no vagin acompanyats. «És un retrocés per als països que defensen els drets humans», es va queixar Norma Falconi, de l'Associació Papers i Drets per a Tothom. Els participants van cridar lemes com ara «Cap persona és il·legal» o «Ni murs ni fronteres ni morts a les pasteres», darrere una pancarta que deia «Papers i drets per a tothom». Una altra pancarta, on s'hi llegia «No a la llei de la vergonya», al·ludia al segon motiu de la protesta d'ahir, la nova política migratòria de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. Es queixaven dels incentius que a partir del juliol el nou ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, pretén oferir als immigrats documentats perquè retornin als seus països d'origen com a mínim durant tres anys, una mesura titllada d'«expulsió encoberta» per l'agrupació comunista uruguaiana de Barcelona. Falconi es va queixar que es tracti els immigrants com a «objectes del treball», i va assegurar que quan hi ha bonança els conviden a venir i reagrupar-se, però després, quan hi ha crisi, els fan marxar «amb papers o sense» i amb «pala mecànica».

Per lluitar contra aquestes mesures, que també inclouen l'ampliació dels 40 dies als centres d'internament, els convocants faran dissabte vinent una assemblea pública a la plaça Catalunya. En la protesta també hi van participar el sindicat CGT, Revolta Global, Lluita internacionalista, Cornellà Sense Fronteres, l'associació Pesquisadores y Estudiantes Brasileños i la Casa del Treballador Africà.