| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dissabte, 21 de juny de 2008
>

Retrocedir en drets a dues velocitats

L'anunci d'augmentar de 40 a 60 dies la detenció a persones sense papers i el del ministre de Treball i Immigració de retallar el dret de viure en família demostra que som a les portes d'una política restrictiva en matèria d'immigració

tribuna
Secretari d'immigració de CCOO de Catalunya


GHASSAN SALIBA..

En la nova legislatura de govern del PSOE assistim a repetits anuncis en política d'immigració que apunten a un gir que trenca el discurs progressista i integrador del govern anterior. Sembla que amb el nou ministre de Treball i Immigració el pla estratègic d'integració del govern de l'Estat, aprovat al final de la legislatura anterior, ha quedat en un no res. Tots sabem que Europa sofreix una reculada en drets humans, en valors democràtics i en drets socials, com queda manifest en la directiva europea per augmentar a 18 mesos el temps de detenció de les persones sense papers en els centres d'internament, la possibilitat d'expulsar menors desemparats o la proposta d'augmentar la setmana laboral a 65 hores. Es miri per on es miri això no deixa de ser una reculada en drets, això sí, a dues velocitats.

Els continuats anuncis del ministre d'Interior d'augmentar de 40 a 60 dies la detenció a les persones sense papers i les del mateix ministre de Treball i Immigració de retallar el dret de viure en família o la mateixa mesura de tornar treballadors immigrants en atur demostren que ja som a les portes d'una política restrictiva en matèria d'immigració.

Aquesta política restrictiva comporta la violació de drets fonamentals de les persones reconeguts en la Carta de Drets Humans, en la Constitució Espanyola i en convencions internacionals, com les de l'OIT, i és una demostració que per al ministre Corbacho les persones immigrades són màquines d'usar i llençar, i sense drets fonamentals. Així, els immigrants poden venir a cuidar els nostres avis, però no tenen dret a cuidar els seus pares i mares majors de 65 anys. I els seus fills d'entre 16 i 18 anys solament poden venir a viure amb ells a condició que entrin en la precarietat i la sobreexplotació laboral, i no puguin continuar els seus estudis. A més, els menors tenen la barra d'arribar durant els 365 dies de l'any i no tots el mateix mes, cosa que també preocupa el ministre, i és per això que vol ordenar quan els immigrants han de tenir els seus fills perquè el reagrupament coincideixi amb l'inici del curs, i això implica que tots renovin els seus permisos alhora perquè, un cop renovats, tots sol·licitin alhora el reagrupament familiar dels seus fills, perquè així arribin a l'inici del curs escolar i no ens facin falta les aules d'acollida, ni el pacte per a l'educació ni la mateixa llei d'educació. Tot perfecte i ordenat.

Desgraciadament, els tràmits burocràtics, el retard de l'administració estatal i el mal funcionament de les ambaixades espanyoles no estan tan ordenats. I en això sí que té algunes competències el ministre. El convidem a acostar-se a la realitat de les oficines d'estrangeria on aconseguir un visat de reagrupament familiar triga més d'un any. Prendre una mesura que limita l'arribada de menors a un període concret de l'any és de facto igual a eliminar aquest dret perquè ningú podrà complir-lo, en primer lloc la mateixa administració. I a més d'anunciar traves legals al dret de viure en família, el govern va més lluny i anima els ajuntaments a posar traves il·legals en l'informe d'habitatge i en l'empadronament.

El govern tripartit de Catalunya –sobretot la conselleria d'Acció Social i Ciutadania i més concretament la secretaria per a la Immigració– no pot seguir actuant fora de joc, amb un recorregut a cegues i anunciant un possible pacte nacional d'immigració en solitari. Si el conjunt del govern català no es defineix contra aquesta política de retallades de drets, contra una política que dificulta l'estabilitat i la integració, la llei d'acollida, el pacte nacional d'immigració i la futura llei d'integració també acabaran en foc d'encenalls.

El sindicat CCOO de Catalunya no està disposat a ser còmplice d'aquest engany. La coherència exigeix prioritzar i ara és el moment de frenar aquesta retallada de drets i d'evitar que la marca «model virtual de l'Hospitalet» ens arrossegui a un model pretorià de gestió de la immigració, això sí, a dues velocitats.





La coherència ens exigeix frenar la retallada de drets i evitar que se'ns arrossegui a un model pretorià de gestió de la immigració


Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.