| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


divendres, 20 de juny de 2008
>

Fotesa radioactiva i entrepans de partícules d'Ascó



opinió
Portaveu antinuclear de Greenpeace


CARLOS BRAVO..

+ Xemeneia de l'edifici de contenció del reactor per on es van escapar les partícules. Foto: EP

L'11 de juny, més de dos mesos després de conèixer-se la fuita de cobalt 60 i d'altres substàncies radioactives de la central nuclear d'Ascó 1 del novembre del 2007, la presidenta del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), Carmen Martínez Ten, va comparèixer finalment, a porta tancada, al Congrés dels Diputats per informar sobre l'accident. Lamentablement la compareixença va deixar molt a desitjar, ja que no va aportar dades essencials per conèixer el veritable nivell del succés. No va revelar, tot i el temps transcorregut, una dada bàsica: la radioactivitat total alliberada al medi ambient. El CSN pot i ha d'estimar rigorosament aquesta dada a partir de la radioactivitat que es manté al llot que queda en el dipòsit que contenia els 50 litres d'aigua altament contaminada que uns operaris van llançar sobre la ventilació i que, després d'una cadena d'actuacions irresponsables, però conscients dels operadors, van ser alliberades en part al medi.

La presidenta tampoc va proporcionar un llistat de les partícules radioactives («partícules calentes» en argot científic, de l'anglès hot particles) trobades fins aquell moment (òbviament una fracció de les que es van alliberar), detallant la seva radioactivitat, la seva composició i les característiques físiques del lloc on van ser trobades. Només va aclarir que per ara se n'havien trobat unes mil i que la radioactivitat que sumen (cal tenir en compte el decandiment des de finals de novembre) és de 260 milions de becquerels (Bq), el que suposa 1.106 vegades la radioactivitat inicialment reconeguda el 7 d'abril pel CSN i la central nuclear. I la xifra continuarà pujant, segons ca reconèixer Martínez Ten.

Almenys va aportar una dada d'extrema importància i a la qual, segons el meu judici, s'hauria d'haver donat molta més rellevància en la seva exposició després que el CSN ho negués durant dos mesos: va reconèixer que considerant la partícula trobada amb més radioactivitat, el succés ha pogut provocar al públic dosis per damunt del límit legal d'1 mil·lisievert a l'any. És a dir, que alguna de les partícules que s'han recollit són tan radioactives que la seva incorporació al cos humà seria suficient per superar la quantitat màxima de radiació permesa per a una persona del públic en un any. Dit d'una altra manera: el CSN reconeix explícitament que la fuita ha pogut tenir impacte radiològic en la població. Això resulta contradictori, no obstant, amb el fet que, reconeixent la presidenta del CSN aquest fet inqüestionable, que no deixa de ser una dada científica més, en el seu afany per minimitzar la importància de la fuita, continués reiterant en el seu discurs que no s'havia provocat cap impacte radiològic. Actitud incoherent que fa molt de mal a la credibilitat del CSN.

En tot cas aquestes revelacions el que fan és deixar en evidència els defensors a ultrança de l'energia nuclear, que han acusat fins a l'extenuació els ecologistes d'alarmistes mancats de rigor. Caldrà veure si encara continuen disposats, els directius d'Ascó, a menjar-se un entrepà amb les més de 1.000 partícules de cobalt 60 altament radioactiu, tal com van assegurar que es podria fer sense cap risc amb tota la radioactivitat de la fuita dies després que es conegués. És clar que també valdria que compartissin l'entrepà amb els suposats científics que, des de la seva talaia, van riure les gràcies d'aquests irresponsables directius, mentre tranquil·litzaven la població amb arguments aparentment científics que, finalment, no només s'han demostrat erronis sinó que els han fet caure en el més espantós dels ridículs.

En concret, aquestes dades deixen en evidència i desacrediten tots aquells que, essent membres de la comunitat científica i fen valer el principi de l'autoritas, van esgrimir excuses que no s'allunyen del que van dir els directius de la central. Així, Manuel Lozano Leyva, catedràtic de física atòmica, molecular i nuclear de la Universitat de Sevilla, ha dit que l'accident d'Ascó era una «fotesa» i que els ecologistes són «els abanderats de les foteses», argumentant aquestes desqualificacions gratuïtes amb mitges veritats científiques que evidencien, com a mínim, un coneixement limitat de la protecció radiològica, com comparar la radioactivitat de la fuita amb la radioactivitat present en el cos humà, que equival a uns 5.000 Bq, o amb la que es troba en aliments com ara els plàtans. Amb el que avui sabem, no hi ha dubte que la relliscada del savi va ser de campionat, perquè la radioactivitat detectada va pels 260 milions de becquerels, mesura que dóna per a un empatx de plàtans. I això sense mencionar que 1 becquerel no és més que una desintegració per segon, per la qual cosa no només cal mirar quantes vegades es desintegra una substància radioactiva, sinó també el dany que provoca cada vegada que ho fa. I resulta que comparar el dany de la desintegració del cobalt 60 amb la del carboni 14 dels ossos és com comparar la cossa d'un burro amb una bufa.

En fi, el temps posa les coses al seu lloc i les persones a l'altura que els pertoca. I ja que sabem que entre les partícules recollides de la fuita n'hi ha que superen àmpliament els límits legals, estaria bé que els qui parlaven de «foteses» sortissin ara reconeixent la seva errada per recuperar, tant com puguin, la seva credibilitat o, si no, almenys, per menjar-se públicament la part que els correspon de l'entrepà de cobalt 60.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.