Poques vegades la presentació d'un llibre havia aixecat tanta expectació a Badalona. El volum El més vell dels desitjos. El port de Badalona, la posada de llarg de l'editorial Nautilus, va deixar petit, dimarts, l'Espai Betúlia. El seu autor, el periodista i escriptor badaloní Andreu Mas, va parlar del passat, el present i el futur de la infraestructura més significativa de Badalona i va reunir, en un mateix acte, la gran majoria de persones que formen part de la història del projecte. No hi van faltar els alcaldes del passat, el present i el futur del port: Joan Blanch, Maite Arqué i Jordi Serra. Com tampoc no es van perdre la presentació els que anaven a la recerca d'un cert morbo que l'alcalde, Jordi Serra, va trinxar en pocs segons: «El llibre té interès, potser cert morbo, però jo no faré res per alimentar-lo.»

El citat morbo és degut, com no podia ser d'altra manera, a la voluntat manifesta del govern de Badalona de prescindir del canal del port. «No hi ha cap decisió presa», va reiterar el batlle. Andreu Mas, erigit per uns instants en portaveu dels que creuen que l'alcalde s'equivocarà si varia el projecte, va recordar a Serra que el PSC és precisament el partit que més va defensar la conveniència de dotar la infraestructura d'un canal per crear una nova centralitat urbana. «He escrit pàgines i pàgines defensant aquesta idea. Si ho haig de canviar, seran moltes hores perdudes», li va retreure el periodista badaloní. L'episodi del canal és precisament el que tanca el llibre. «Una mica més i no ho explico bé perquè ja tenia el llibre gairebé a la impremta quan Jordi Serra em va obligar, amb el seu anunci, a introduir-hi canvis», va relatar Andreu Mas. L'alcalde, per la seva banda, li va respondre que la Badalona actual no és la que hi havia quan es va pensar el port, un fet que obliga a fer un altre esforç d'integració de la infraestructura a la ciutat.

Però El més vell dels desitjos. El port de Badalona no narra només la història del disseny que finalment ha fructificat. Repassa la relació històrica de Badalona amb el mar i els diferents intents que hi ha hagut, abans del que moltes memòries arriben a recordar, de dotar el municipi d'un port. Arrenca en l'època dels ibers i desgrana cadascun dels projectes que hi ha hagut sobre la taula. No defuig els aspectes més polèmics i aporta tots els números que han acompanyat l'operació. També s'hi troben imatges inèdites. No és un publireportatge, com molt bé va assenyalar el periodista i president d'Òmnium Cultural a Badalona, Oriol Lladó, sinó més aviat una eina necessària (per la inexistència de documents similars) per conèixer una part important de la història de Badalona. Va ser la nova editorial, a cavall entre Badalona i Banyoles, la que va proposar al gerent de Marina Badalona, Juan Felipe Ruiz, l'elaboració d'aquest treball. «Però li vaig deixar molt clar que el faríem com ens donés la gana», va matisar l'autor de l'obra.

Mas va tenir paraules d'agraïment cap a Juan Felipe Ruiz, a qui va definir com «una persona controvertida però amiga», i de reconeixement cap a l'exalcalde Joan Blanch –«la seva feina va donar com a resultat el concurs de 1996»– i l'exalcaldessa Maite Arqué. L'exbatlle socialista va protagonitzar un dels moments curiosos de la vetllada. Quan Jordi Serra era a punt de tancar l'acte, va reivindicar, referint-se en tot moment a «l'alcalde Joan Blanch», el paper que ell mateix va jugar per aconseguir que 73.000 m² de terreny passessin al Consell Comarcal del Barcelonès, del qual ell era el president.

Precisament, els representants d'aquest organisme, que té un 50% de les accions de Marina Badalona, van ser els únics que es van trobar a faltar a la sala. Sí que hi eren l'alcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, i la senadora Maite Arqué. Es van disculpar l'alcalde de Barcelona i el president de la Diputació.

Al final, tothom va marxar amb el llibre sota el braç. A la sala, els promotors de la nova editorial transpiraven satisfacció. La presentació havia estat un èxit. Desig complert.