Els grups del tripartit, CiU i Ciutadans van votar contra l'esmena del PP a la totalitat del projecte de llei sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, popularment coneguda com a llei de fosses. Els diputat del PP Rafael López va qualificar d'innecessària la redacció de la llei perquè el govern acaba d'exhumar, com a prova pilot, una fossa comuna a Gurb a través d'un conveni amb el municipi i les universitats que hi han participat.
López va acusar el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, d'impulsar el projecte per «lluïment personal» i va fonamentar l'oposició del PP perquè no volen «dividir la societat en dos» i la llei pot «obrir ferides». Saura va replicar-li que «el text parla de totes les víctimes i no de dos tipus». I li va demanar que «si vol tancar ferides, no afirmi coses que la llei no diu».
«GARANTIES JURÍDIQUES»
El portaveu d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, va recordar als populars que els serveis jurídics de la Generalitat van recomanar elaborar una llei per disposar de «garanties jurídiques» durant l'ocupació de terrenys privats i els possibles conflictes d'interessos amb familiars o els municipis.
Per part de CiU, el diputat Santi Vila va defensar la llei, tot i lamentar el retard de cinc anys des de la moció que instava a redactar-la. Malgrat el suport, Vila va demanar més concreció en els criteris per decidir l'exhumació quan, per exemple, els familiars no ho vulguin. I va alertar que per obrir les 179 fosses i identificar les restes «faran falta 59 anys i 16 milions d'euros» amb el pressupost assignat: «un problema de viabilitat tècnica i econòmica», va dir.