Demà, 20 de juny, s'inaugurarà el desdoblament de la carretera C-35, des de Maçanet a Sant Feliu de Guíxols. Les obres han durat més de dos anys i ara, en general, se celebrarà que finalment es pugui disposar d'aquesta infraestructura. Com és previsible, els nostres polítics, i de forma molt especial el conseller de Política Territorial, senyor Joaquim Nadal, farà ostentació de la feina feta i procurarà penjar-se les medalles que en aquests casos es reserven per als impulsors i executors polítics de l'obra. Deu ser natural i potser fins i tot legítim. Ara bé, és natural i legítim que arribat aquest moment s'oblidin dels que hem estat, som i serem perjudicats per la construcció d'aquesta infraestructura? És legítim oblidar-se dels que en són víctimes? Abandonar-les?El restaurant que regento ha quedat definitivament separat de la via que proporciona i permet l'arribada dels meus clients, i l'accés ha quedat situat a dos quilòmetres de distància. No és massa difícil imaginar fins a quin punt el meu negoci n'ha quedat afectat. Durant el llarg període d'execució de l'obra hem tingut talls de subministrament elèctric, de les línies telefòniques i de les carreteres. I a la masia del segle XVI que acull el restaurant han sorgit esquerdes que ens han obligat a tancar preventivament un menjador.
Ara els mitjans es faran ressò de la inauguració i els polítics procuraran treure'n rendiment electoral. És molt demanar que també sigui notícia els perjudicis individuals que s'han causat? La impotència que hem experimentat? La desatenció de la qual hem estat objecte i encara en som?
Durant aquest temps ens hem sentit més que ciutadans, súbdits, i només se'ns ha escoltat, mínimament i temporalment, quan els mitjans de comunicació ens han donat veu. És molt demanar que ara que arriben les celebracions també es recordi el preu que alguns hem hagut de pagar i estem pagant cada dia? Poden, els nostres polítics, prescindir impunement i fins al punt que jo he experimentat, dels danys col·laterals?
