| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


dimecres, 18 de juny de 2008
>

Desert cultural i màrqueting ambientalista

L'anàlisi que es pot fer després d'un any de govern del quadripartit a Sant Feliu de Guíxols és que hi ha una continuïtat en la política urbanística, ambiental i cultural que indica una línia de treball mediocre i gens innovadora

opinió
Portaveu d'Els Verds-Alternativa Verda


SANTIAGO VILANOVA..

+ Una imatge, del març, de les obres del Club Nàutic. Foto: JOAN TRILLAS

El novembre vaig publicar a El Punt un article contra la proposta del quadripartit (PSC, ERC, ICV, Tots per Sant Feliu i Amics) que governa Sant Feliu de Guíxols de construir un aparcament subterrani al passeig de Mar. Posteriorment vàrem recollir les adhesions dels principals grups ecologistes gironins. Hem de confiar ara que no serà necessària cap mobilització ja que el quadripartit acabarà retirant aquest despropòsit? L'acció de govern del primer any ens indica, però, una política continuista en el terreny urbanístic. No ens podem confiar.

Eliminat l'Espai Cousteau-Planeta Oceà a l'esplanada del port sense una explicació raonable («Deixem descansar els morts en pau. L'única cosa que hem fet ha estat certificar-ne la defunció», va declarar l'alcalde, Pere Albó, a El Punt respecte a això), el quadripartit es dedica a promoure el negoci nàutic al mateix lloc on s'havia negociat amb la Generalitat dedicar-lo a un projecte cultural, científic i ambiental d'àmbit internacional.

Amb el suport a la Fira Guíxolsmar celebrada aquest any a l'esplanada, el quadripartit es manifesta favorable a cedir un espai públic al servei del sector nàutic i de les embarcacions contaminants. L'objectiu és convertir el litoral en una autopista? Un ajuntament que s'autoqualifica de sensible amb el medi ambient ha de saber que el transport marítim i la indústria nàutica són responsables de l'origen del 4,5% de les emissions de gasos que provoquen l'efecte hivernacle. Si el port de Palamós s'ha especialitzat a promoure aquesta forma de transport «insostenible», la innovació a Sant Feliu més aviat hauria de ser impulsar un saló nàutic ecològic, pensat per a embarcacions i velers no contaminants que utilitzen combustibles vegetals i energies del sol.

L'edifici del nou Club Nàutic, a punt d'inaugurar-se, és d'una arquitectura aberrant que ha acabat de desfigurar un indret singular a l'entrada de l'escullera. Pensar que aquesta entitat privada serà un actiu fonamental per reactivar l'economia local és enterrar un mort per vestir-ne un altre.

La reserva marina, projecte estrella del Festival de Mar, és de moment una realitat virtual, positiva per als submarinistes i per a les empreses dedicades al busseig, però no resoldrà el greu problema de la degradació del fons marí que pateix tot el terme municipal, des de la platja de s'Agaró fins a la cala Vigatà. Abans d'impulsar la reserva caldria aturar els abocaments clandestins a la mateixa zona de determinades instal·lacions hoteleres i urbanitzacions.

El que calen, doncs, són mesures contundents prèvies abans de fer màrqueting ambientalista i crear falses expectatives de protecció del litoral. El quadripartit podria caure en els mateixos errors que criticava a l'anterior govern de CiU: vendre fum.

En aquest primer any de quadripartit («Estem portant a terme infinitat de projectes», ha declarat l'alcalde a la TV Costa Brava) continuem constatant indefinicions sobre el futur de l'herència hotelera dels germans Anlló; sobre la nova concessió de la recollida d'escombraries (que tot fa preveure que es vol continuar atorgant a la nefasta gestió de Cespa); sobre com s'impulsaran les energies renovables o sobre els continguts del futur museu Thyssen (tindran els artistes locals, com en Pitu Albertí o en Xavier Ruscalleda, la seva sala?).

Sobre la política cultural no s'albiren tampoc canvis rellevants respecte a l'anterior acció de govern nacionalista, com desitjaven molts electors. L'exemple més evident és el Festival de la Porta Ferrada («El més important de Catalunya», segons l'alcalde), que, tot i el voluntarisme i la professionalitat del seu director, continua dissenyat amb criteris comercials. En la línia dels festivals de Cap Roig i Peralada, es pensa en una programació de cantants, orquestres i espectacles musicals que interessin als patrocinadors i als mitjans de comunicació. Durant la resta de l'any Sant Feliu és, amb excepcions puntuals, un desert cultural i musical. El consistori d'esquerres, com abans el de dretes, espera l'arribada de la canícula i dels estiuejants per tirar «la casa per la finestra».

Entenem que una política cultural democràtica comença per definir un projecte d'accés al coneixement de la música del propi país, on tinguin cabuda els nostres principals creadors del passat (especialment en Juli Garreta) i del present, ajudant els nostres cantautors i intèrprets lírics. Amb criteris catalanistes es podria dissenyar una programació musical i cultural durant tot l'any competitiva, europeista i mediterrània. El tipus de programa com el de la Porta Ferrada hauria de deixar-se per a la iniciativa privada que arrisqués els seus diners llogant els espais públics.

Rectificarà el quadripartit ganxó el rumb de la seva política urbanística, ambiental i cultural? És cert que cal donar temps als nous mandataris locals. Però les actuacions d'aquest primer any ens indiquen una línia de treball mediocre i gens innovadora. És a dir, el mateix que ja patíem.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.