dimecres, 18 de juny de 2008
> Patim, patam, patum
de set en set
JOAN VENTURA.
A banda de barallar-me alguna vegada a cops de roc, una de les malifetes més grosses que recordo de quan era petit va ser tirar un borratxo a dins la rectoria. Es tractava d'uns petards molt potents que no sé quin equivalent tenen ara, però segur que han quedat totalment desfasats davant els tremends explosius que hi ha en el mercat. Un mercat que abans es concentrava la darrera setmana de juny, entre Sant Joan i Sant Pere, i que ara s'allarga tot l'any, sigui per una victòria esportiva, o per una festa de barri, o per la celebració de qualsevol esdeveniment joiós pregonat amb focs d'artifici. Llevat de l'exaltació que provoquen en els gossos, que, literalment, embogeixen, els patatums descontrolats a qualsevol hora de la nit no m'afectarien gaire. Com sempre el que no es pot acceptar d'aquesta exhibició gratuïta de pólvora és el mal ús que se'n fa, a vegades pel desconeixement que tenim de la seva potència real, a vegades per la mateixa inconsciència que any darrere any fa que hi hagi cremades, amputacions, traumatismes i lesions diverses. Mentre que els formalismes obligats de la nova cultura urbana fan que actualment cada vegada siguin més escasses les fogueres de la nit de Sant Joan, i es perden uns valors ancestrals que es remunten en la foscor dels temps, en canvi sembla que ningú no s'ha preocupat de posar fre o de limitar l'ús indegut i imprudent dels focs d'artifici, ni tampoc de limitar la seva perillosa potencialitat criminal.
|
