Donaire ha volgut aportar visions pausades de reflexió en el turisme de l'era dels vols barats, la socialització dels viatges, el turista global, les ofertes intemporals i un context amb pautes no gaire definides. A Turisme cultural. Entre l'experiència i el ritual planteja què significa el turisme cultural i les noves conseqüències que suposa, tant per al viatjant com per a la zona acollidora. I parlant del llibre, l'autor raona que el turisme actual «ja no és un element estanc. Una de les característiques del turisme contemporani és que les fronteres entre turisme i no turisme s'han difuminat. Ara es pot treballar i fer turisme, en unes jornades, es pot fer esport i turisme, es pot comprar i fer turisme», comenta Donaire, amb la intenció que el lector de l'assaig no sigui només el gestor específic del turisme cultural.

L'autor exposa que un turista cultural, «per definició», el primer que genera al receptor és «l'obligació a reflexionar què vol dir cultura i què vol dir identitat. I és un exercici sobre què som, perquè un turista cultural despulla la nostra història i desenvolupa molt el muscle de la identitat», expressa.

Amb relació a Catalunya, Donaire pondera que els nous temps turístics, lluny del sol i la platja, generen uns interrogants sobre definicions identitàries, més enllà dels processos homogenis, «ja que ens hem passat 40 anys amb un model que ha passat de puntetes sobre el concepte identitari». Per això sosté que, en el nou escenari, el turisme és un «think thank sobre què és Catalunya. I aquest és un element apassionant amb totes les contradiccions».