dissabte, 14 de juny de 2008
> Capvespre a l'Esparra
ANNA GORDOA. L'ESPARRA, RIUDARENES (SELVA)..
Sóc asseguda aquí, a l'Esparra, veient com s'acaba el diumenge. Miro les muntanyes i sento una tristesa per dintre que mai havia sentit des d'aquí. És una tristesa amarga, per la impotència de no saber què fer per salvar el que veig, a nosaltres mateixos i als que vinguin. S'ha condemnat les muntanyes a suportar les torres de ferro de la MAT, més altes que elles mateixes. Les clavaran a les carenes, perquè es vegi ben bé el trofeu a l'estupidesa, a la cobdícia i a la covardia dels nostres polítics, tots, els propers i els més allunyats, els que governen i els que fan cua. França necessitava passar una línia de molt alta tensió fins al Marroc. França es va demanar: «Què ens separa del Marroc?» I va trobar uns cretins, nosaltres. Allez la France!
|
