divendres, 13 de juny de 2008
> Humilitat republicana
la galeria
JORDI SURINYACH I ROMANS.
El resultat de les eleccions internes d'ERC és una fotografia bastant exacta de quina és la correlació de forces entre els corrents que hi conviuen. Gestionar aquesta realitat plural necessitarà una forta dosi d'humilitat i de més diàleg. Sembla que és el que està succeint. Gestos entre candidats. Reunions per definir estratègies i en Carretero dient allò de «programa, programa, programa, abans que càrrecs». Puigcercós està actuant amb sapiència política –ja veurem com acaba tot plegat–, conscient que el retorn a la credibilitat perduda s'aconsegueix amb diàleg, pacte intern i que el desenvolupament del congrés republicà no esdevingui una olla de grills. La seva inqüestionable victòria s'ha obtingut amb un vot molt important a favor del candidat renovador, cosa que l'obliga a moure fitxa a favor de l'entesa estratègica i a deixar anar llast. L'èxit de Carretero ha estat fonamentalment deixar a la vista que no són de bon digerir per un partit independentista els pactes que no suposen avanços nacionals i que és imprescindible per créixer situar el missatge en l'espai del centreesquerra. El congrés pot ser una bona oportunitat si sumen tots els que ara diuen que estan pel canvi. Els renovadors farien bé d'acceptar que el retorn a la coherència independentista necessita la seva presència a l'estructura partidària. El risc d'un acord tancat entre les dues candidatures continuistes no suposaria cap avanç i quedaria obert un conflicte que es fa imprescindible superar en clau de país.
|
