divendres, 13 de juny de 2008
> El darrer pla
la galeria
ROBERT CASADEVALL.
El soroll generat al voltant del POUM, absolutament comprensible per altra banda, ens ha impedit fer una altra mena de debat, centrat en el conjunt i el futur, i no, com ara, en les parts i el present. I és que aquest serà el darrer POUM de Tarragona; el darrer dels plans estrictament municipals i basats encara, en bona part, en l'expansió de la ciutat al seu terme municipal. En el futur, haurem de pensar en plans de conjunt, més territorials que urbanístics, i en operacions de renovació urbana, de reciclatge de sòl. En gran mesura, els creixements de la ciutat s'hauran de fer cap a dins, i haurien de ser creixements més qualitatius que quantitatius, sobretot tenint en compte que el terme municipal, la base, no creixerà, llevat que fem com els holandesos, que no és el cas. Això comporta una més gran complexitat en la presa de decisions i una major capacitat de gestió per part dels poders públics, però també una major informació i comprensió per part de la societat. Comprensió i implicació activa perquè, en definitiva, es tracta de transformar la pròpia ciutat. Les escales d'aquesta transformació canvien, es fan més grans –l'articulació territorial– i més petites –el projecte urbà– i hauran d'afinar tots els instruments: els de disseny, els de participació, els de gestió i els d'execució. Posar a punt aquests instruments no serà fàcil, i caldria posar-s'hi aviat. L'experiència recent del POUM ens ensenya que hi ha molta feina a fer.
|
