«Quan visito un país no m'aturo a examinar si hi ha bones lleis, sinó si les que hi ha es compleixen, ja que de bones lleis se'n troben arreu», diu Montesquieu.

El proper 10 de desembre fa 60 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, un document que representa el desig d'un món millor, més just, més solidari i més humà. Europa acabava de sortir del malson d'una guerra que havia costat milions de vides humanes i que havia conegut les formes més terribles de crueltat, d'injustícia i d'intolerància i existia un anhel per aconseguir «la llibertat, la justícia i la pau al món», que són els objectius que la Declaració Universal assenyala en el seu preàmbul. Els mitjans per assolir-los són «el reconeixement de la dignitat intrínseca i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana».

Formular un ideal és un pas necessari per aconseguir-lo, però no suficient. L'efectivitat dels drets humans requereix assumir compromisos personals i col·lectius i, d'altra banda, mai els podrem donar per guanyats ni per garantits per sempre. Com es poden assumir aquests compromisos i treballar pels drets humans? Jo plantejaria, almenys, cinc propostes.

Difondre activament la Declaració. L'Assemblea de les Nacions Unides el 1948 demanà que el text fos «distribuït, exposat, llegit i comentat [...]». La difusió més entenedora és la que connecta amb la quotidianitat més propera: la dilació exasperant dels tribunals, l'accés a la funció pública per vincles diferents a la competència professional, o la marginació social són, aquí i ara, violacions de la Declaració.

Exigir als governs que no vulnerin els drets humans sota cap pretext. No és una opció combatre el terror amb la detenció il·legal o amb la tortura, i no s'hi val pervertir el significat de les paraules com ara dir que és un mètode agressiu d'interrogatori. Quan la violació succeeix en una democràcia, el sistema permet corregir-la. Quan passa a règims autoritaris, no. Llavors cal la denúncia i la pressió exterior.

Reclamar al govern espanyol una política exterior coherent amb la defensa dels drets humans. És incongruent escandalitzar-se davant els talibans i, un cop enderrocats, escamotejar a l'OTAN l'aportació dels recursos per guanyar la guerra i consolidar la pau. La memòria dels soldats morts en aquella missió mereix el respecte d'acabar-la amb èxit. Els països democràtics com el nostre han de seleccionar bé els seus aliats. Cal promoure la cultura de la pau. Quantes investigacions s'impulsen per albirar, desenvolupar i provar tècniques de prevenció de conflictes o de mediació per la seva solució? És legítim dir que es gasta menys del que cal en defensa però no ho és vendre armes a països en conflicte.

Eradicar la doble moral de criticar violacions de drets en abstracte, però donar-ne cobertura en concret per fer negoci. S'ha progressat contra l'esclavatge infantil o la destrucció del medi ambient. Però vet aquí que retrocedim en llibertat d'emetre o rebre informació, tot facilitant a certs estats el bloqueig de determinats mots, com ara llibertat o democràcia, als buscadors informàtics. Si s'encarreguen els Jocs Olímpics a un govern que impedeix l'exercici de la llibertat de consciència i de religió, no es pot dir que les mostres d'oposició siguin ingerències de la política en l'esport.

Adaptar les institucions de govern internacional (ONU, Banc Mundial, Fons Monetari Internacional...). Han de ser més representatives; sense fer institucionalment més forts els que, per perpetuar-se al poder, relativitzen la democràcia (primer cal assolir el desenvolupament econòmic i després ja arribaran les llibertats, diuen) o posen en qüestió la universalitat dels drets recollits a la Declaració tot adduint raons culturals per excloure'n la meitat de la població. Igualment, el principi de no-ingerència en els assumptes interns (Pau de Westfàlia, 1648) s'haurà de reformular si volem evitar genocidis com els d'avui a Sudan o a Birmània.

Els ideals de la Assemblea de Nacions Unides de l'any 1948 segueixen vigents i per afrontar reptes tan enormes persones i països han d'unir-se amb un objectiu comú: la defensa dels drets que assenyala la Declaració Universal.