«Q ui temps espera, temps li falta», diu el refrany. Rafa Gascón, director de l'Escola de Música de Tossa, un bon dia es va adonar que, si ningú no hi feia res, la història de la Tossa de la primera part del segle XX, aquella que encara no havia tastat el turisme, podria finir aviat fins i tot en el món dels records. Per aquest motiu, Gascón va reunir un seguit de tossencs de tota la vida d'edats compreses entre els setanta i els cent anys, perquè expliquessin com era la vida en aquella Tossa ja llunyana, així com mil i una històries d'aquelles que sempre agrada escoltar. Gascón va gravar el testimoni oral de disset tossencs que es van avenir a formar part del projecte, i ara n'ha publicat quatre discos compactes, d'unes cinc hores de durada, que es poden adquirir per 15 euros a l'estanc d'en Salvi i a l'Escola de Música. Estan agrupats per temes. En el CD 1, es parla de Cuba, educació i família, societat i entorns; en el CD 2, de les festes, les indústries i el mar; en el CD 3, del mar, la guerra, la fam i el turisme, i en el CD 4, del turisme, d'històries i més. «Volia fer un testimoni per als de més endavant», afirma Gascón, que també hi afegeix en les seves intencions el fet de conservar per a la història la idiosincràsia lingüística de Tossa, que lamentablement també s'està perdent. D'històries, n'hi ha per a tots els gustos, des dels qui recorden els temps en què a la badia de Tossa s'hi veien molts dofins i fins i tot orques, fins a llegendes com la de sa xucladora, una mena de sirena vampírica que xuclava la sang als mariners. En aquest recull també podem descobrir una bonica relació entre Tossa i Vilafranca del Penedès, que el temps ha anat esborrant. Un tossenc ferit en la batalla de l'Ebre va anar a parar a Vilafranca del Penedès, on el van tractar com un rei. No oblidaven que un temps abans un autobús ple de vilafranquins havia tingut un greu accident al revolt de la mort de la carretera entre Tossa i Llagostera. Tot Tossa es va abocar a ajudar els accidentats. I és per això que ambdues poblacions tenen encara carrers dedicats a la respectiva població amiga. El pelegrinatge, és clar, també té les seves històries. Durant la guerra del 36-39 s'havia de fer d'amagat, i hi va haver temps en què els rics pagaven per no haver d'anar-hi. Una altra curiositat és quan la gent feia nusos en una corda per marcar a quina hora els havia de despertar el sereno.

El treball també inclou la mítica estada d'Ava Gardner a Tossa, una de les darreres històries, cronològicament parlant, del recull. Aquell esdeveniment, juntament amb altres factors, va començar a marcar un punt d'inflexió que va començar a fer néixer la Tossa que coneixem actualment.

Gascón reconeix que no és un treball científic, i que a vegades la qualitat del so no és prou bona, ja que ell no és cap professional. Tot i així, se sent orgullós de la feina: «No perquè estigui ben feta, sinó perquè el vostre testimoni no s'ha perdut. I això és el que hauria passat si no haguéssim anat per feina», afirma en els agraïments a la gent que ha participat en el projecte.