Són casos reals d'Olot. Una noia embarassada diu que tindrà el fill a Girona perquè no vol que li toqui un ginecòleg estranger. Una parella volen vendre la seva casa i els veïns els preguen que sobretot no la venguin a cap immigrant.

Uns veïns que sempre han fet una costellada per celebrar la festa del barri aquest any fan una botifarrada perquè no hi vagi cap dels nombrosos musulmans que viuen a la zona. Una veïna del nucli antic truca als municipals per queixar-se del tràfic de drogues a davant de casa seva. El municipal li diu que no hi poden fer res i, quan ella li demana «I què he de fer jo?», ell li etziba: «Canviï de barri.» Un funcionari de l'Inem d'aquests que fa anys que viuen a Catalunya i que no han après ni a dir bon dia fa uns crits infectes a un africà i li diu: «No me cuentes tus problemas. A España se viene para lo bueno y para lo malo.» Els altres aturats de la cua fan cara d'aprovació. Contra aquesta barbàrie, però, hi ha històries esperançadores com la d'una senyora gran que sempre vol practicar el francès i que ara ho pot fer gràcies a una dona de Burkina Fasso que vol aprendre català: fan classes d'intercanvi ara en una llengua, ara en l'altra. La senyora de tant en tant fa regals als fills de la dona africana i ella li ho agraeix: «No hi ha ningú que ens tracti tan bé com vostè.» I la senyora sempre li ha de dir: «Tracta'm de tu, dona, ja t'ho he dit vegades que no sóc pas tan gran, jo!»