Amb la recent avaluació «favorable» del centenar i mig de nous estudis segons el model de la declaració de Bolonya per part de l'ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y la Acreditación) arribem a un canvi d'escenari. Efectivament, a l'inici del curs 2008-2009, un nombre no menyspreable d'estudiants universitaris tindran la possibilitat d'incorporar-se i de participar en el nou Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) mitjançat aquells estudis oferts per les universitats espanyoles que han obtingut l'esmentada avaluació.

¿Bolonya o EEES? No estem davant d'un simple canvi o d'un nom alternatiu. Es tracta d'una perspectiva diferent. Bolonya ha estat un acord, un full de ruta, un procés..., però a hores d'ara alguns estudis se situen en una altra perspectiva: una construcció concreta i una experiència singular. Difícilment una sigla pot competir amb el nom propi d'una ciutat de referència. En qualsevol cas, a partir d'ara haurem de parlar de l'EEES i no pas de Bolonya. No resultarà fàcil perquè en l'àmbit universitari l'expressió té un sentit entranyable per la seva dimensió fundacional, per l'ús quotidià a tall d'acompanyant de viatge durant aquests darrers anys o, simplement, per la seva brevetat i popularitat. Sempre ens quedarà Bolonya com a icona d'un esforç titànic i complex, no exempt de dificultats, de la reformulació de la universitat europea.

Coneixedors de la dita «el nom no fa la cosa» val la pena, però, reconèixer que l'expressió EEES conté prou elements per descriure un important nou entorn, del qual uns milers d'alumnes començaran a fruir pròximament. Es tracta de l'estrena d'uns estudis universitaris en el marc de la participació real en un «espai» caracteritzat per la cultura de la qualitat i tan ampli com la mateixa «Europa», lluny de l'amarrament a un determinat centre universitari per sempre més. Es pretén una «educació» que farà del subjecte el principal protagonista del procés d'ensenyament-aprenentatge i, alhora, d'un decidit polifacetisme integrador de la noció d'estudiant (ciutadà, professional o investigador). Finalment, l'expressió «superior» orienta l'objectiu fonamental que no s'esgota en l'obtenció d'un títol, sinó en el desvetllament d'una vocació a l'excel·lència i al lideratge que aporti eficàcia i eficiència a una important diversitat de camps entre els quals destaquem la recerca, el mateix cos social o el món empresarial.

Hem estat i serem espectadors i protagonistes d'una varietat de velocitats en la nostra arribada a l'EEES. Alguns nous estudis s'implementaran el curs vinent. Molts, al següent, i la resta, durant el curs 2010-2011. No podem caure en demagògies fàcils. Cal tenir present la pluralitat de factors que han incidit en aquest primer resultat: els diversos punts de partença (metodologies practicades, magnituds de les universitats, tipologia d'organitzacions...), les diferents actituds davant el procés, les diverses capacitats de lideratge i de treball en equip, les múltiples pressions segons entorns professionals... Haver arribat els primers és un mèrit significatiu però la clau de volta és el manteniment del propòsit, és a dir, la qualitat de la integració en aquest EEES.

Paradoxalment un grup d'estudiants es manifestava en contra de la modificació dels plans d'estudi durant la celebració fa uns dies del multitudinari concert de Raimon a la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense. Els crits i les pancartes no s'adreçaven al cantautor sinó a la generació de l'auditori. Semblaria, aparentment, que els «vells combatents» s'haurien convertit en personalitats de la vida pública, política o universitària i haurien perdut pistonada reivindicativa i transformadora. ¿Aburgesats, tal vegada? ¿Indecisos davant els canvis?

Més enllà de l'anècdota, el millor que poden oferir les universitats en el marc del nous estudis és, sens dubte, un primer acte amb una posada en escena impecable que marqui un abans i un després. Aquest és el veritable compromís!