| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


dimarts, 10 de juny de 2008
>

Què diuen a França del transvasament del Roine?

Els transvasaments són projectes al servei de grans empreses. La nova cultura de l'aigua parteix de la tesi que Catalunya en té prou però que està mal gestionada i que per tant els transvasament són inútils i malbaratadors

opinió
Llicenciat en ciències polítiques


VICENT MATA..

+ El riu Roine, prop de la seva desembocadura. Foto: EL PUNT

Convergència i Unió veu en el transvasament del Roine l'única solució possible al problema de l'aigua. CiU acceptava el Plan Hidrológico Nacional (PHN) si s'hi afegia un annex 9; volia que es combinessin el PHN i el Roine. Es volia resoldre el problema financer del BRL (Baix Roine Llenguadoc, hòlding semipúblic creat en 1955 i que té el dret de vendre 73 hm³/segon de l'aigua del Roine). Amb aquest projecte, BRL disposava de 63 hm³/s, dels que CiU en va demanar 15 m³/s (el BRL solament utilitzava 3,3 hm³). Es tractava, però, d'un transvasament entre dos estats, i les clàusules deien que no podien passar de Montpeller, que calia primer de tot assegurar l'aportació d'aigua del Roine als petits rius de l'entorn i estendre els regadius francesos. El president de l'hòlding, Jean-Pierre Brunel, reconeix que es va reunir amb en Pere Macias, en Felip Puig i en Ramon Espadaler, i amb el govern espanyol per estudiar la viabilitat del projecte.

El president Pujol va pressionar perquè hi hagués la possibilitat d'incorporar al PHN el del Roine. En Pere Macias va visitar les instal·lacions del BRL el1998. I es va invitar el seu president a presentar el projecte davant d'una comissió del Congrés dels Diputats (23 de març del 2002). El senyor Espadaler va anar més lluny: per a «salvar el Delta de l'Ebre» proposava la prolongació del Roine a València passant per Catalunya, intentant treure arguments a la Plataforma de Defensa de l'Ebre.

El projecte redactat entre el BRL i ATLL (Ter-Llobregat) consistia en una llargada de 330 km (200 a França i 130 a Catalunya), un cabal de 15 m³/s, un túnel de 4 quilòmetres sota el Pertús (a 200 m del nivell del mar), canonades de 2,80 m de diàmetre de formigó o d'acer, 5 o 6 unitats de bombament, 745 milions de quilowatts a l'any, i un cost (1994) estimat en 4.776 milions d'euros (1.000 milions més que el de l'Ebre), sense comptar els interessos, ni la pèrdua d'aigua per evaporació de 183,9 hm³/any. Aquest projecte va ser declarat, malgrat tot, d'utilitat pública pel Tractat de Roma, sense aprovació institucional definitiva. L'aigua aniria a parar als pantans de Sau i Susqueda o a la potabilitzadora de Cardedeu a partir del Ter i es volia comunicar amb el Llobregat, molt contaminat i salinitzat.

Evidentment, el BRL estava convençut de la seva viabilitat, com CiU; però Aznar hi va renunciar per no haver de dependre d'un estat estranger... I amb el canvi de govern va canviar tot...

Tant els transvasaments del PHN com el del Roine responen a la nova cultura de l'aigua? Segons el professor Michel Drain, es tractava d'un projecte al servei de grans empreses i que l'únic que interessava era el valor comercial de l'aigua, i els múltiples interessos... Afirma que els transvasaments proporcionen recursos i inversió a llocs ja desenvolupats, però sense crear nous recursos als llocs d'origen... (De més a menys desenvolupats).

El fundador de l'European Rivers Netword, Robert Apple, creu que es tracta d'utilitzar recursos públics al servei d'especuladors privats i no de solidaritat europea...

El Roine passa per cinc centrals nuclears, cinc fàbriques de combustible nuclear, tres fàbriques d'enriquiment, de recuperació i transformació de lingots i nitrats d'urani; l'aigua d'aquest riu és plena de minerals molt nocius per a la salut (consulteu en aquest dossier: www.rivernet.org/rhonebarcelone/rapport-POT-01-03 cat).

La nova política de l'aigua parteix de la tesi que Catalunya té prou aigua, però que està mal gestionada; i aleshores els transvasaments no haurien de ser necessaris i no té sentit recórrer a l'exterior... Es tracta de compartir estratègies de sostenibilitat, de no malbaratar els recursos socials i ambientals existents a Catalunya, preservar els cabals ecològics, dessalinitzar les aigües, descontaminar, aprofitar els afluents, sanejar...

Tots els transvasaments són inútils i malbaratadors perquè si comptabilitzem els recursos naturals existents, surt una quantitat de hm³ superior a les necessitats reals: les conques existents aporten 1.491 hm³, quan la necessitat real és inferior als 436 hm³. El Besòs aboca 138 hm³ anuals al mar; els aqüífers del Besòs poden aportar 53,3 hm³... Si es recuperen rius, fonts, pous i aqüífers, si s'aprofiten aigües d'embassaments com el de la Baells, si es dessalen rius com ara el Llobregat i Cardoner, si s'aprofiten les aigües depurades, si es fa més pedagogia de l'ús racional de l'aigua... estarem en la nova cultura de l'aigua.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.