La humanitat comença a descobrir nous mons i alhora en comença a perdre d'altres. Amb el canvi climàtic, Rússia, els Estats Units i els països nòrdics ja fa temps que es freguen les mans perquè es podran repartir tota la riquesa mineral que apareixerà sota el glaç que durant segles ha cobert un dels continents més inhòspits del planeta. Al mateix temps, n'hi ha que resen per no quedar negats per l'aigua d'aquest mateix glaç, com ara els habitants del menut arxipèlag de Kiribati, al Pacífic sud, que a causa de l'augment del nivell del mar podria desaparèixer completament sota el mar aquest mateix segle. Molts inversors dels Estats Units –els més llestos i previsors– fa temps que compren terres a Alaska preveient que aquesta zona serà una de les més beneficiades quan la calor sigui irresistible a les zones més càlides del continent americà. Com en gairebé tots els grans processos de canvi que hi ha hagut en la història, els homes o països amb més poder, diners i coneixements –normalment totes tres coses van lligades– són els que en sortiran més beneficiats, de tot plegat. Molts dels que ja fa temps que pensen com es poden lucrar amb el canvi climàtic són els primers de negar-lo, per evitar que algú els atrapi en aquesta cursa cap al final de l'era del petroli. Aquests dies ja veiem senyals a tot arreu que això de la benzina té menys futur que el festival d'Eurovisió. Nosaltres ho veiem ara, però n'hi ha que ja ho saben des de fa dècades.