Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries expliquen que tenien un amic que anava amb ells a les manifestacions. Ara ja no hi va, perquè s'ha fet polític. Quan es va derogar el pla hidrològic, aquest amic els va dir: «Quicos, i ara què cantareu?». Els Quicos s'ho van pensar i la resposta és un disc nou que sortirà per Sant Joan i que es diu Oco: una expressió que al Baix Ebre es fa servir com a advertència de perill i que vol deixar clar que de temes per criticar no en falten.

El grup tortosí ha celebrat el quinzè aniversari i manté el seu poder de convocatòria. Divendres va omplir una vegada més el Centre Artesà Tradicionàrius per presentar el nou repertori. Entre les novetats, un fandango inspirat en els paisatges del Matarranya, una altra peça dedicada a la comarca valenciana del Maestrat i lletres sobre el futur del Delta i les dificultats per trobar casa. I entre els clàssics de la formació, les jotes d'Es cantava i es canta, l'homenatge al famós carrilet que unia Tortosa amb La Cava i Lo riu és vida, originalment dedicada a l'Ebre, però ara ampliada també al Segre, el Ter, el Llobregat...

El grup va tancar els bisos amb una altra composició nova, que en aquest cas ret homenatge als seus mestres directes: tots els cantadors tradicionals de jotes, animadors dels saraus a les comarques de l'Ebre des de la segona meitat del segle XIX fins fa ben poc. Tots aquests eren artistes a temps parcial que podien anar de ronda cantant pels ravals, fer de cronistes dels esdeveniments locals i reptar-se per veure qui era més ocurrent a les jotas de picadillo. N'han destacat: Canalero, Saborido, Perot, Boca de Bou, Fumador, Caragol, Teixidor... i el més jove, Joseret. I precisament l'endemà, Joseret, acompanyat de la seva rondalla, va passejar-se pel mercat de l'Abaceria, al mig de Gràcia, en la darrera sessió de folk als mercats que enguany ha programat el festival Tradicionàrius. José Subirats, Joseret, és dels poquíssims cantadors tradicionals de jotes que encara continuen actius. Acompanya la seva veu amb la rondalla de sempre: trompeta, clarinet, bombardí, guitarra i guitarró,

Amb la complicitat del director del mercat, que li anava confessant el nom i les històries del personal, el cantador va improvisar jotes dirigint-se a la dona que tira les cartes, a la carnissera a punt de jubilar-se, a la que li han operat una filla, al venedor de fruita que ho fa més barat, i també va intercalar versos amb una jove cantadora mallorquina que viu a Gràcia. Joseret té un repertori a la carta que mai no podran tenir les bandes que omplen estadis.