Mentre la comunitat educativa catalana digereix encara la polèmica generada per la temptativa del Departament d'Educació d'implantar la tercera hora de castellà a primària, al País Valencià la lenta expansió de l'ensenyament en català exaspera les entitats de defensa de la llengua. I encara més després de conèixer un informe de l'organització Escola Valenciana (EV) –a partir de dades arreplegades en 600 escoles–, en què s'assegura que amb una oferta de places d'ensenyament en català adequada hi hauria prou demanda per a duplicar l'actual número de xiquets que estudien en aquesta modalitat lingüística a infantil i primària.

Al País Valencià són els pares els que decideixen la llengua vehicular dels fills a l'escola a través de l'elecció d'uns programes (coneguts popularment com a línies). Però la llibertat d'elecció lingüística que proclama el model educatiu valencià fa aigües. La desproporció entre l'escassa oferta de línies en català i la demanda potencial de places s'ha convertit en el coll de botella que impedeix de manera dramàtica la generalització de l'ensenyament en aquesta llengua als centres educatius.

De fet, només 774 col·legis (44,8%) dels 1.726 que hi ha a tot el País Valencià tenen línia en català. Segons EV, si tots els centres donaren la possibilitat de triar línia, es podria aconseguir que la xifra d'alumnes escolaritzats en infantil i primària pujara dels actuals 128.706 a 222.406: 93.700 més.

Ara per ara, prop d'un 30% de xiquets estudien en català en aquests nivells educatius. L'estudi d'EV indica que hi ha prou demanda perquè al final es matricularen més alumnes en català que en castellà en tot el sistema.

L'entitat ha arribat a aquesta conclusió a partir de les preferències declarades pels pares que han matriculat els seus fills en els centres on hi ha oferta bilingüe. En aquestes escoles, el 52% dels pares –molts d'ells castellanoparlants–- demana l'escolarització en català. Fent una projecció, si la llibertat d'elecció lingüística s'ampliara a tots els centres, gairebé es duplicaria el número de xiquets que opten per línia en català.

Aquesta projecció dóna per descomptat que els pares que van a centres on només hi ha ensenyament en castellà ho fan perquè prioritzen l'elecció d'un col·legi que es trobe prop del domicili familiar, per damunt d'altres consideracions (entre les quals la lingüística), i no perquè mantinguen una posició hostil contra el català.

MÉS DEMANDA DE CATALÀ

Moltes famílies que no han pogut matricular els menuts en català consideren els seus drets lingüístics vulnerats, i han presentat al·legacions a la conselleria. És el cas del fill de Pepa Aznar, una mare d'Alcàsser. «Al col·legi només n'hi hagué 3, de peticions de castellà, però es mantingueren dos programes, un per a cada idioma. Vam demanar que les dues línies foren en valencià i ens digueren que no podien deixar la població sense oferta pública en castellà. Per què? Si no n'hi ha demanda!», diu.

La conselleria considera l'estudi d'EV «poc seriós, parcial i acientífic».