Els promotors del projecte de captació d'aigua del Roine van presentar dijous la seva proposta en unes jornades sobre aigua a la Cambra de Comerç de Girona, que es mostra convençuda de la seva viabilitat. Antonio Ibáñez de Alba, director general del projecte, va explicar amb tots els ets i uts la seva idea per agafar l'aigua d'aquest riu alpí i portar-la a Catalunya. En principi la captació es faria entre 100 i 200 metres fora de la desembocadura, a mar obert, aprofitant que en aquella zona encara és dolça. La torre de captació absorbiria entre 10 i 20 m³ per segon. Des d'allà, dues canonades submarines de polietilè de 2,4 metres de diàmetre transportarien l'aigua fins a Llançà. Per impulsar-la a través de les canonades, que estarien a uns 30 metres de profunditat, es col·locarien bombes cada 50 quilòmetres, és a dir, tres en tot el trajecte Roine-Llançà, que serien impulsades amb energia proporcionada per aerogeneradors. Un cop al cap de Creus, un dels tubs deixaria anar l'aigua en un dic que també s'hauria de construir, mentre que l'altre continuaria el viatge fins a Barcelona, per abastir la potabilitzadora de Cardedeu.

Des de Llançà, i gràcies a una nova torre impulsora, una altra canonada transportaria l'aigua fins a la llera del Ter. Així el riu augmentaria el cabal amb els conseqüents beneficis per als pantans de Sau i Susqueda.

El cost de cadascuna de les canonades submarines és de 600 milions d'euros, als quals s'ha d'afegir uns 200 milions més pel trajecte Llançà-Ter. Així, en total, el cost seria d'1.400 milions, i les obres durarien només entre 8 i 12 mesos. Les canonades podrien portar d'1 a 5 milions de m³ diaris.

MÉS SORRA A LES PLATGES
Ibáñez també va informar que les canonades disposarien d'un innovador sistema d'autoneteja que aportaria més sorra a les platges. «Les canonades tindran un sistema únic d'autoneteja, que funcionarà mitjançant microfiltres que aniran eliminant la sorra del delta del Roine», va afirmar. El sistema funcionarà de manera que «unes vàlvules intermèdies situades cada 12 quilòmetres s'obriran i llançaran sorra al mar, que gràcies als corrents permetrà nodrir les platges», va assegurar Ibáñez.

DESSALADORES, PUNTUALS
Per al director general del projecte, tot i que són necessàries, les dessaladores no són cap solució definitiva. «Una dessaladora és necessària per a moments puntuals, però no permet garantir el dia a dia», va afirmar, alhora que n'assenyalava el cost econòmic «altíssim». Ibáñez va destacar que, en canvi, un dels avantatges del seu projecte és que aporta una solució «definitiva i permanent» a episodis futurs de sequera, amb un cost econòmic no gaire elevat i un període d'execució de l'obra força curt. Ibáñez també va destacar la possibilitat de fer dues canonades més, una per transportar aigua a València i l'altra a la regió de Múrcia. Segons ell, el projecte és ben acollit en tots els àmbits, i creu que ara només depèn de l'entesa entre els governs francès i espanyol.