| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


divendres, 6 de juny de 2008
>

Exclusivitat a preu de cost

El restaurant Castillo de Javier de Salou ofereix mariscades al preu que se n'ha fet a la llotja

la contra

ÒSCAR PALAU.

Ara que estem, malgrat el que digui el ministre Solbes, en temps de vaques magres, les empreses se n'empesquen de tots colors per mantenir el negoci. Poc o molt, tothom està notant la contenció creixent en la despesa, fins i tot els productes destinats a clients de més alt nivell adquisitiu, i el sector de la restauració no n'és pas una excepció. La gent surt menys a menjar i s'han de buscar fórmules per continuar atraient comensals a taula. Els clients que ja venien, o d'altres de nous.

En una empresa així, paradoxalment, l'exclusiu i prestigiós restaurant Castillo de Javier de Salou, regentat pels germans navarresos José Luis –a l'administració– i Javier –als fogons– Recari, ja hi té una certa experiència. Quatre anys després d'haver obert l'establiment, el 1993, durant l'anterior gran crisi econòmica, ja es van inventar un menú de degustació a 2.500 pessetes amb un ampli ventall de 40 plats per triar, que encara avui –quan val 33,45 euros– és un dels principals reclams. I ara que torna la crisi –malgrat que l'amo assegura que ja feia un parell d'anys que donava voltes a la idea, admet que el descens del nombre de clients ja es nota sobretot les nits d'entre setmana– volen tornar a ser pioners per acostar la cuina dels paladars més refinats a totes les butxaques. O, almenys, a moltes més que fins ara. I és que, com diu José Luis Recari, «els treballadors del restaurant s'han de pagar igualment, vinguin 10 persones o 50, o sigui que s'ha d'omplir com més millor». En un ambient hostil d'entrada –és a dues passes del turisme de sol i platja, o de «borratxera», que diria la consellera Tura, que tan bé simbolitzen els antics slammers de Salou–, el restaurant s'ha fet una clientela «bastant fidelitzada», sobretot entre els executius de grans empreses –de la regió o de Barcelona– i de Port Aventura. «Es tracta de donar-los una raó més per venir, una opció més a un preu raonable, tot i que espero que el que fem serveixi més per sumar gent nova, que vingui per primer cop», reflexiona Recari.

La filosofia és senzilla: «Si un producte és car, tampoc es pot pretendre doblar beneficis: s'ha de cobrar el just i necessari.» I la traducció en la pràctica també és diàfana: s'ofereixen «mariscades a preu de cost». L'amo n'explica el funcionament: «A l'entrada hi ha el marisc exposat, amb l'albarà de la compra del dia; els clients poden triar què volen menjar, i els cobrem el que ens ha cobrat el proveïdor, més uns pocs euros per l'elaboració i el servei.» La factura, doncs, és personalitzada, perquè dependrà tant de l'oscil·lació dels preus –el peix, comprat a un proveïdor de la llotja de Cambrils, és sempre fresc del dia– com de la ració que demani el client. L'oferta és àmplia i, òbviament, exquisida: gambes, cargols de mar, ostres, petxines, percebes, llamàntols, escamarlans... Tot degudament taxat per pes o per unitat. «Si comptes que en qualsevol marisqueria potser hi ha un 30% de recàrrec, segur que en la suma final estem igual o una mica per sota del que costaria el mateix peix comprat i fet a casa», recalca l'impulsor de la idea. Això sí, avís per a navegants, convé no perdre de vista que la matèria primera tampoc és barata: una mariscada pot superar tranquil·lament els 70 euros per cap en qualsevol restaurant de la costa i, per tant, tampoc és a l'abast de totes les butxaques, per molt que aquí pugui acabar sortint una mica més a compte. En tot cas, Recari assegura que la seva iniciativa no té precedents: «Vaig veure idees semblants en restaurants a Vitòria o Hendaia, però aquesta és una derivació més agressiva.» I és que el navarrès està «convençut que aquest procés és irreversible, potser arribarà d'aquí a un any, cinc o deu, però si la gent no ven, no surten els números, i a la llarga tothom haurà de fer alguna cosa semblant». «Si ho fes la competència, jo ho copiaria», somriu.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.