Tots sabem que l'agricultura i la ramaderia gironina no estan passant pels millors moments. A part de ser un sector molt sotmès als processos de globalització, és un sector molt criminalitzat i molt dependent de les pujades i baixades de preu (penseu que l'any 1966 el quilo de carn de porc era a 0,42 € i l'hora del paleta a 0,21 €; en l'actualitat el quilo de porc surt a 1,58 €, algú em pot buscar un paleta que cobri 0,78 €/hora?). A més a més, és un sector víctima de la pressió urbanística i de l'assetjament rural, víctima del pas de les infraestructures i de l'abandó d'algunes administracions. Ja hem vist que per més que plogui a Girona, el Ter segueix desembocant a Barcelona, si més no administrativament.
Vist que les solucions no arriben, el sector cada vegada coixeja més, alguns s'integren, altres sobreviuen, altres tanquen la parada i alguns s'espavilen com poden buscant alternatives paral·leles a la pagesia per fer les seves explotacions agràries més rendibles, com per exemple el boom del turisme rural. Un altre cas d'alternativa és una finca de fruiters a Arbúcies que per mirar de sobreviure conviurà amb un pitch-and-putt. Sí, a mi també em va fer mal d'ulls, ja que associo golf a malbaratament de l'aigua i urbanitzacions. Però per criticar, primer hem de saber, i de crítiques i denúncies n'han rebut moltes. Per això quan el vaig veure la setmana passada, vaig quedar meravellat que aquell polèmic pitch-and-putt fos un camp absolutament preciós amb prat autòcton, i els greens amb un gram nan sense necessitat de reg. Aquells nou forats separats per pereres no tenien res a envejar als camps escocesos. Està tan integrat amb la natura que han hagut de posar un pastor elèctric per evitar que els ramats i els porcs senglars hi pasturin. Per això, per mirar de diferenciar aquest projecte d'altres més destructius, hauríem de ser capaços de canviar-li el nom pel de pitch-and-fruits i potser així no tindria tants detractors, als quals convidem a veure'l i després a opinar tant com vulguin.
Si aquestes iniciatives són a l'ordre del dia, no ens estranyem si el sector segueix anant de mal borràs de veure un paintball entre presseguers assedegats, curses de quads entre blats de moro pansits, tirolines entre vivers dessecats o qualsevol projecte imaginatiu d'algun pagès molt emprenyat i arruïnat.
