| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


divendres, 6 de juny de 2008
>

Estanflació / Flexiseguretat



l'escaire

MIQUEL PAIROLÍ.

Per una mena de pudor lingüístic, voldríem, primer de tot, demanar disculpes al lector per posar-li davant dels ulls paraules tan horroroses com les que figuren en el títol d'aquest article. És ben cert que mots com aquests no haurien d'existir, però no solament existeixen sinó que als últims mesos han passat a formar part del llenguatge periodístic, més aviat de la informació econòmica i laboral. Flexiseguretat és un mot sorgit en el cultiu de les institucions europees, que vol designar una mena de quadratura del cercle en matèria laboral: l'ambició de combinar seguretat i flexibilitat en els llocs de treball. La tradició europea de seguretat que, a la vegada, esdevé flexible, tal com exigeixen, diuen, les noves condicions de l'economia i la producció globalitzades. Flexiseguretat és un mot lletgíssim per designar un concepte carregat de bones intencions, gairebé un ideal, per no dir un impossible. Flexibilitat i seguretat alhora? Com s'aconsegueix, això? De moment han inventat el mot. Estanflació, en canvi, és un concepte econòmic una mica més antic, però no gaire. Designa la situació actual als països de la Unió Europea en què una economia estancada, que creix poc, ha de patir, això no obstant, una inflació considerable. Estancament + inflació = estanflació. El mot té un aire contradictori i fins i tot sanitari. És com una mena de febre freda. Normalment, la febre de la inflació arriba quan l'economia creix amb generositat. Però si l'economia està continguda, refredada, creix poc o gens i, a pesar de tot, continua havent-hi una elevada inflació, aleshores el diagnòstic es condensa en aquell compost. Tinguem paciència. Vénen temps, diuen, de creixement negatiu, un altre concepte paradoxal. En comptes de parlar de decreixement o de disminució anuncien creixement negatiu, que és un contrasentit ple de fantasia. Si fa no fa com en el llenguatge militar en què, com que no es pot parlar de retirada, es diu que les tropes avancen cap a la rereguarda. Són danys col·laterals de la crisi econòmica, que afecten el diccionari.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.