En la introducció del seu escrit del 14/05/08, el Sr. Joan Titus expressa que en la defensa d'una o altra opció, nord o sud, cadascú es mou per interessos, i que ell no incidirà en aquesta obvietat. Però, sorprenentment, tot seguit enumera els «fets objectius» que, des del seu punt de vista, fan aconsellable optar pel traçat sud.I per demostrar-ho, el Sr. Titus no s'està de fer una descripció esplèndida del paisatge de la part nord, desgranant un reguitzell de valors, gaudis i plaers per a major bàlsam de les ànimes estressades. Fins aquí, res a dir: l'Empordanet ja les té, aquestes coses. Perquè, sens dubte, les percepcions del Sr. Titus coincideixen, ni més ni menys, amb les que experimenten les persones que viuen al sud, encarades al paisatge magnífic de les Gavarres, precedit per la plana suau i acollidora que convida a endinsar-s'hi i redescobrir-ne els racons més bells. Aquest és el paradigma d'aquest petit territori baix-empordanès, pels seus quatre costats.
El pitjor ve quan el Sr. Titus contraposa a l'impacte d'aquesta imatge paradisíaca una fosca mirada cap a la banda sud, de la qual ens fa el seu retrat particular amb una visió reduccionista, gairebé apocalíptica, mentre que s'absté –volgudament?– de destacar la riquesa extraordinària dels trets genuïns que conformen el paisatge natural i artístic d'aquesta zona.
Fets objectius? La raó d'una descripció tan negativa ens la desvela el Sr. Titus quan acaba dient, si fa no fa, que a la part sud, entre tanta i tan diversa brutícia, ja no ve d'una mica. Vaja, que no vindrà d'una variant. Com un càstig de torna. Senyor Titus: no s'hi val a menystenir la terra i la gent que hi viu, sigui al nord o al sud. Sóc de l'opinió que tots plegats hauríem d'evitar caure en aquest tipus de paranys.
