Gairebé 5.000 militants d'ERC han avalat amb la seva signatura alguna de les candidatures de cara al congrés. Però, els més de 5.000 restants, ¿què pensen i què votaran en les eleccions de dissabte? Els republicans són molt conscients que el gros de no alineats –que algunes candidatures situen per sota de la meitat dels afiliats i que d'altres el situen per sobre– podria ser decisiu en els comicis en què Esquerra elegirà el seu nou president i secretari general. Són la gran incògnita que complica totes les travesses i que fa imprevisibles els resultats de la convocatòria: militants que no s'acosten a les seccions locals i que no participen de les assemblees però que, com a tals, tenen dret a votar en el primer sufragi d'aquestes característiques que celebra el partit. D'ells depèn que es dispari o no la participació, que diverses fonts d'ERC aventuren que girarà entorn del 70%, després que més de 4.000 militants s'hagin inscrit en el ple del congrés del dia 14, en què ERC aprovarà la nova executiva i l'estratègia. Les quatre candidatures defensen a hores d'ara tesis diferents sobre el seu comportament electoral i pes real sobre el total d'afiliats.

MÉS A PROP DELS ELECTORS
La candidatura d'Ernest Benach i Rafael Niubò, ERC Futur, centra bona part de les seves expectatives en els no alineats. Justament per això hi ha abocat el seu discurs: fonts de la candidatura argumenten que no es manifesten precisament perquè estan convençuts que el partit funciona i erigeixen l'estabilitat com un important valor a preservar, de bracet amb un cuidat perfil seriós i institucional. Es tractaria d'afiliats pròxims al perfil dels electors d'ERC i, per sistema, més moderats que la militància que sí que participa en la presa de decisions. A tall d'exemple, només un miler de militants es van pronunciar en les assemblees territorials que van obligar la direcció a demanar el «no» en el referèndum de l'Estatut, una posició que després –causes a part– no va arrencar el seguiment majoritari dels votants del partit.

MAJORIES ESTABLES
Gent d'Esquerra, però, divergeix de la premissa que els no alineats puguin afavorir els afins a Josep-Lluís Carod-Rovira. Els de Joan Puigcercós i Joan Ridao no preveuen que la seva presa de partit faci variar les majories i, de retruc, la previsió més estesa que sigui Puigcercós que es converteixi en l'únic líder d'Esquerra. Fonts de la candidatura situen els militants que no han participat mai en les seccions locals, assemblees o congressos entorn dels 3.000, i apunten que, en coherència amb el seu comportament habitual, pot ser que molts tampoc votin dissabte. Comparteixen que el seu perfil s'acostaria més al del votant d'ERC que al de l'antic militant. Però assenyalen que entre els electors, segons algunes enquestes, també és l'ara secretari general qui disposa de més suports. Arribats a aquest punt és imprescindible sospesar l'efecte que podria tenir el fet que Carod no es presenti a les primàries, encara que avali Benach.

MOBILITZACIÓ CRÍTICA
Els crítics tampoc no descarten sumar vots dels no alineats i afronten els comicis confiats en l'alta mobilització dels seus partidaris. Reagrupament.cat assenyala que aquesta podria ser una causa del fet que s'hagin disparat fins a les 4.078 les inscripcions al congrés del dia 14. Les xifres es presten a ser llegides en aquesta clau: 2.800 militants van sol·licitar participar en la conferència nacional de l'octubre i 2.015, en l'anterior congrés de Lleida. Esquerra Independentista aventura, a més, que el perfil de bona part dels no alineats pot ser molt «ideològic» i, per tant, proper als arguments dels crítics. I és que el gros d'aquests afiliats es correspondria a l'onada de militants que van entrar a ERC després que es fes pública la reunió de Carod amb ETA a Perpinyà, amb la qual, segons els d'Uriel Bertran, es va evidenciar un conflicte directe amb l'Estat. Després d'aquell episodi, entre el 2003 i el 2004, els republicans van passar de 7.175 afiliats als més de 9.700. Un creixement espectacular, en el context de la primera entrada al govern de la Generalitat, que alça un pic indiscutible en les gràfiques estadístiques d'Esquerra.

UN BARCELONÍ DE 45 ANYS
En les complicades travesses de cara a les primàries no es pot bandejar, tampoc, el perfil dels militants de la formació. Es concentren amb més força a Barcelona i l'àrea metropolitana, seguits de les terres gironines, la Catalunya central i el Camp de Tarragona; una dada que cap candidatura ha passat per alt en la campanya electoral. I de mitjana –segons xifres del 2006– tenen 45 anys. Hi abunden els homes de professions liberals. Però ERC es nodreix igualment d'una militància molt jove. El segon col·lectiu amb més afiliats és, curiosament, el dels estudiants. Un 25% oscil·la entre els 18 i 34 anys.