Pepita Barbarà i Prenafeta, una mestressa de casa aficionada a la història que va publicar dos llibres sobre Roses, va morir abans-d'ahir, dia 2 de juny, a l'edat de 88 anys.

Nascuda a Badalona el 29 de juliol del 1919, feia gairebé 50 anys que vivia a Roses i ja de petita l'apassionava estudiar i llegir llibres d'història. Després, de gran, es va dedicar a visitar biblioteques i arxius i a parlar amb rosincs per tal de recopilar dades i fotografies sobre la vila de Roses. De fet, les fotografies les va recollir anant per les cases i fent còpies de les més antigues. És per això que Pepita Barbarà tenia la casa plena de fotos de Roses, la més antiga de les quals és una del 1875, sobre uns preparatius carlistes per conduir un comboi fins a Olot.

El fruit de tot aquest intens treball de recerca van ser els llibres Roses (1984), d'unes 226 planes, i La badia de Roses (1990), d'unes 126. El primer és un recull d'articles de premsa i d'escrits d'altres llibres amb referències a Roses des de la prehistòria fins al carnaval del 1984. També hi va incloure vivències seves i hi va afegir uns 200 refranys. El segon llibre se centra en la història de Roses en l'època visigoda, tot i que també hi va afegir diversos textos amb referències a Cadaqués, Sant Pere de Roda, Castelló d'Empúries, Sant Martí d'Empúries, l'Escala i l'Estartit, entre altres poblacions.

El 1995 l'Ajuntament de Roses li va lliurar el Dracma de Plata en reconeixement de la important tasca de recopilació de documents sobre la vila.

A més de la seva afició a llegir llibres d'història de qualsevol àmbit i biografies, Pepita Barbarà era també una gran amant de la música.

Vídua de Miquel Llambrich i Balfegó, i mare de quatre fills, les exèquies es van celebrar ahir, a les 5 de la tarda, a l'església parroquial de Santa Maria de Roses. Posteriorment, va ser incinerada al crematori de Funerària Vicens de Figueres.