dimecres, 4 de juny de 2008
> Equilibris, mentides i la tercera hora de castellà
La decisió del Departament d'Educació d'ajornar un any la implantació de la tercera hora de castellà a les escoles de primària és una bona notícia, però només a mitges. Sobretot, és positiva perquè dóna allargues a una mesura dictada unilateralment pel govern de Madrid sense tenir en compte cap argument pedagògic i que podria arribar a posar en perill el paper del català com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya. Però l'alegria no pot ser completa perquè la decisió anunciada ahir des del departament tampoc respon a qüestions educatives. Ni a conviccions, ni tan sols a la necessitat –com es va indicar ahir– de donar resposta a les dificultats que tenen molts centres per presentar els seus projectes lingüístics en els terminis inicialment establerts. La decisió presa ahir és merament política i respon, només, a la necessitat de mantenir els equilibris en una setmana absolutament determinant, com a mínim per al futur d'una de les forces que componen el govern de la Generalitat. Les escoles de primària no impartiran el curs vinent la tercera hora de castellà perquè s'ha sabut a temps que el govern ha mentit. O, com a mínim, no ha fet allò que va dir que faria fa un any, arran del profund rebuig que l'ordre ministerial va provocar en la pràctica totalitat de la comunitat educativa. Aleshores el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira i el conseller d'Educació, Ernest Maragall, van anunciar llibertat d'elecció per als centres, que podrien impartir la tercera hora si la consideraven necessària i ho justificaven. Mesos després, tots els centres del país han rebut instruccions sobre l'obligatorietat d'aplicar aquesta mesura. La situació és prou greu per exigir explicacions sobre aquest canvi d'actitud tan radical. I sobre els arguments que han impedit que la decisió d'estendre la tercera hora de castellà a totes les escoles es comuniqués al conjunt de la ciutadania.
|
