Aquests dies s'ha produït una bona notícia: representants de 109 països, reunits a Dublín, han arribat a un acord sobre la prohibició de la fabricació, l'emmagatzematge, la venda i l'ús de les bombes de dispersió. Les característiques d'aquestes bombes fan que hi hagi hagut una especial sensibilitat de la ciutadania de tot el món amb relació a la seva prohibició, com ja va passar ara fa deu anys amb les mines antipersones: es tracta de bombes que, llançades des d'un avió, en caiguda lliure, en arribar a determinada alçada, s'obren i deixen caure centenars de sub-municions de molts diferents tipus que es dispersen en ampli radi i que afecten tot tipus de blancs de manera indiscriminada. A més, fins a un 30% poden quedar sense explotar. Tenen una especial incidència sobre el conjunt de la població civil i molt especialment sobre la canalla.

Aquestes bombes no són elements de ficció. Han estat utilitzades en molts dels conflictes més recents: a Txetxènia per part de Rússia, a Kosova i Iraq per part del Regne Unit, al Líban per part d'Israel i també les han utilitzat els Estats Units a Afganistan, Kosova, Laos i Iraq. S'estima que en la invasió d'Iraq els Estats Units i el Regne Unit en van llançar al voltant d'un milió.

Aquesta notícia té una cara positiva i una de negativa: la positiva, i més important, és que finalment, després d'intenses negociacions, 109 estats, entre ells l'espanyol, hagin acordat prohibir les bombes de dispersió. La negativa és que l'acord no és complert en un doble sentit: pel que fa al tipus d'armament, s'inclouen excepcions que quedaran fora de la prohibició i, pel que fa als països signants, alguns dels principals productors i usuaris d'aquestes bombes no s'han sumat a l'acord: els Estats Units, Rússia, Israel, la Xina, l'Índia i el Pakistan no han assistit a la conferència de Dublín.

Després de la campanya per la prohibició de les mines antipersones d'ara fa una dècada, aquesta ha estat la més important que la societat civil ha portat a terme a escala mundial en matèria de desarmament. La primera va desembocar en el tractat d'Ottawa, signat l'any 1997, que prohibia la seva fabricació.

La CMC (Cluster Munition Coalition) és l'organització de què s'ha dotat des de fa anys la societat civil per pressionar els estats i aconseguir que signessin la prohibició de les bombes de dispersió. Està formada per més de 200 organitzacions de la societat civil d'arreu del món, és important destacar que d'aquesta potent xarxa internacional en forma part la CMC Barcelona, que és una coalició formada per les entitats catalanes de la Comissió Catalana d'Ajut al Refugiat, la Fundació per la Pau, Justícia i Pau i el Moviment per la Pau. També les institucions catalanes han demostrat un compromís contra les bombes de dispersió. El Parlament de Catalunya va aprovar fa poc una resolució de suport a la campanya de la CMC i instava el govern de l'Estat que participés activament en la consecució d'un acord internacional. Una vegada més, Catalunya, tant des de les institucions com des de la societat civil, ha fet palesa una vocació universal i una implicació amb la pau i el desarmament mundials.

Però sobretot vull destacar el fet que el moviment per la pau, a Catalunya i arreu del món, ha estat capaç d'incorporar a l'agenda política internacional temes que han estat preocupació de les entitats que la integren i de la ciutadania en general. El rebuig a la invasió de l'Iraq va ser un cas ben clar, i també ho són la campanya contra les mines antipersones i l'actual campanya per la prohibició de les bombes de dispersió. Aquesta reflexió és un motiu clar d'esperança. I és que, lluny d'una visió d'esterilitat i d'impotència, la realitat ens demostra que quan la societat civil s'organitza planteja uns objectius clars, modula de manera flexible la pressió i el pacte i alhora s'articulen acords, aliances i complicitats amb els sectors polítics i amb les institucions públiques més sensibles als plantejaments del moviment per la pau, causes que podrien semblar utòpiques es poden convertir en realitat.

Que serveixin aquestes ratlles com una mostra d'agraïment a tantes persones que, moltes vegades de manera anònima, han fet possible la prohibició de les armes de dispersió, així com a les entitats que han aglutinat la campanya Stop bombes de dispersió.