| |||||
|
|||||
|
diumenge, 1 de juny de 2008 > Nova «resurrecció» del Maldà
El mític cinema del carrer del Pi demostra que té més vides que un gat. L'aposta per programar-hi cinema de Bollywood ha resultat un fiasco, però ara reneix amb un acord amb la productora Sagrera, que el vol convertir en un «arts forum»XAVI AGUILAR. Barcelona
A principis del segle XXI el cinema pateix una crisi d'espectadors i la proliferació de multisales condemna a la desaparició els cinemes clàssics i cèntrics. Tots? No! A Barcelona el cinema Maldà continua buscant la fórmula que li permeti continuar sent lucratiu malgrat que els últims anys ha tingut sovint l'amenaça d'haver d'abaixar la persiana de manera definitiva. L'última d'aquestes iniciatives va començar divendres passat de la mà de Sagrera, la productora presidida per Ramon Colom, que vol donar aires nous a la mítica sala inaugurada el 1945 a l'antic palau Maldà, del segle XVII, al carrer del Pi. I és que durant els últims mesos el Maldà s'ha associat fonamentalment al cinema de Bollywood gràcies a la iniciativa de Shankar Kishnani. Aquest empresari hindú, que quan va arribar a Barcelona (el 1984) amb 26 anys treballava en una botiga de records de la Rambla, es va fer càrrec de la reforma del Maldà, que havia estat tancat durant uns tres anys perquè no estava adaptat ni complia les normes de seguretat, i va dedicar la seva programació als coloristes i musicals films procedents de Bombai. L'anunci de la proposta Maldà Bollywood va ser molt ben acollida, però devia ser-ho més per visitants ocasionals atrets per l'exotisme de les produccions que no pas per un públic fidel. «No ha funcionat», admetia aquesta setmana Shankar Kishnani, que ha arribat a un acord «a llarg termini» amb els responsables de Sagrera per cedir-los la programació de la sala, que ara es reconverteix en el Maldà Arts Forum. El MAF neix amb l'objectiu de convertir-se en un centre de cultura alternativa que no es vincularà únicament al cinema. Lògicament, el setè art hi tindrà un pes preponderant, ja sigui amb estrenes (principalment les de Sagrera, però també les d'altres companyies) o amb reposicions. «Volem canviar una mica la programació amb relació a les sales convencionals i intentarem que les pel·lícules de qualitat estiguin més temps en cartellera, perquè al contrari del que passa en molts altres cinemes, la nostra prioritat no serà la taquilla», expliquen els responsables de Sagrera. D'aquesta manera, divendres passat va estrenar Aleksandra, en què el mestre rus Aleksandr Sokurov fa un retrat sensible i poètic de la guerra de Txetxènia, però durant el mes de juny també s'hi ha programat films com ara Vertigo, d'Alfred Hitchcock, amb motiu del centenari del naixement de James Stewart i Apuntes de Frank Gehry, documental de Sidney Pollack, mort fa tot just uns dies, sobre l'obra del prestigiós arquitecte nord-americà. Aquests dos últims films mostren la intenció dels programadors de vincular d'alguna manera les projeccions amb l'actualitat. També hi haurà espai per a les aportacions dels espectadors i els debats amb experts. A més, el MAF no tanca les portes d'aquesta mena de nova filmoteca comercial a actes relacionats amb d'altres disciplines artístiques. El que no canvia al Maldà és que continuarà sent la seu, com en els últims anys, d'alguns dels festivals de cinema de la ciutat i també del cine Ambigú, proposta amb què tots els dimarts 100.000 retines contribueix a mantenir viva la flama del cinema d'autor programant destacades obres independents que queden al marge del circuit comercial i que descobreixen autors nous i tendències del cinema actual. |
![]()
|