De quatre grapes i bordant com un gos, a la banyera amb un portaavions, submergint el cap a l'aigua per no sentir els seus subordinats, noquejat per un ridícul cop de puny i somicant en recordar que el seu pare el pegava. Així és com presenta Dani Levy a Adolf Hitler en la pel·lícula El meu führer, que es projectarà el divendres vinent a la nit en el marc del Festival de Cinema Jueu de Barcelona.

El film de Levy, que segons el seu subtítol vol oferir L'autèntica veritat d'Adolf Hitler, arrenca el dia de Nadal del 1944. La guerra està pràcticament perduda i Hitler no pot més. Malalt i depressiu, no s'adona que els seus homes de confiança, liderats per Goebbels, intenten aixecar-li la moral amb idees esbojarrades com ara cobrir amb decorats les façanes dels edificis afectats per les bombes i la contractació d'un gran actor jueu que pot deixar el camp de concentració amb la missió d'aixecar la moral del dictador en només cinc dies, quan el führer ha de fer un important discurs a la nació per insuflar nous ànims a les masses. Aquest actor i les seves classes ens permetrà veure Hitler com mai abans no s'havia filmat.

Tot i que a Alemanya costa molt fer broma al voltant de la figura de Hitler, Dani Levy ha trencat aquest tabú de manera força efectiva, aportant una vessant còmica i a vegades esbojarrada d'uns fets àmpliament dramatitzats en la història del cinema.

El film, premiat per l'associació de crítics alemanys, l'estrenarà a l'Estat el Festival de Cinema Jueu, que va començar aquesta setmana i s'acabarà el dia 8. Un altre film destacat és El coneixement és el principi, un documental sobre l'orquestra de músics àrabs i israelians de Daniel Barenboim.