| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
diumenge, 1 de juny de 2008 > Un 80% dels immigrats entén el català
Els nouvinguts que presenten més dificultats pel que fa al coneixement de la llengua són els magribins i els asiàticsM. ALTIMIRA. Barcelona Un 80% dels immigrats que viuen a Catalunya entén el català. Aquesta és una de les conclusions principals d'un estudi presentat recentment per la Fundació Jaume Bofill. Tot i així, i si donem més detalls sobre el coneixement de la llengua d'aquest col·lectiu, el panorama no resulta tan alentidor, ja que només un 25,4% és capaç de parlar-lo i un 12,7%, d'escriure'l. A més a més, mentre que els immigrats milloren la seva capacitat verbal i escrita de la llengua castellana en funció del temps d'estada al país, en el cas del català aquesta variable només contribueix a millorar de forma significativa la comprensió lingüística dels nouvinguts. Els col·lectius magribins i d'origen asiàtic són els que presenten més dificultats a l'hora d'aprendre l'idioma.
Els immigrats no consideren que el català sigui estrictament necessari per viure a Catalunya, tal com succeïx amb el castellà, i el perceben com una opció secundària en el seu procés d'integració lingüística i com un factor important per a la progressió en l'àmbit laboral. Així explica Elena Sintes, autora del capítol relatiu als trets lingüístics de l'informe Les condicions de vida de la població immigrada a Catalunya, les diferències entre el nivell de coneixement que els nouvinguts adquireixen amb relació a al castellà i al català. En xifres, només un 1,7% dels nouvinguts no entenen el castellà, mentre que aquest percentatge arriba en un 19,8% en el cas del català. Uns resultats que també s'han de llegir tenint en compte que els immigrats castellanoparlants suposen el col·lectiu de nouvinguts més nombrós. Les comunitats que registren els índex més alts pel que fa a aquest dèficit de comprensió són els immigrats d'origen asiàtic, amb un 52,1%, i els magribins, amb un 32,8%. El col·lectiu llatinoamericà, en canvi, és el que presenta menys dificultats en aquest sentit, tot i que es troba entre els menys actius en la parla i l'escriptura. Així, un 12,7% dels magribins arriba a parlar i escriure el català quan només un 8,6% dels llatinoamericans adquireix ambdues capacitats lingüístiques. A banda de la nacionalitat d'origen, el coneixement de les llengües depèn, segons s'explica en el treball, de l'estatus social dels individus, especialment pel que fa al capital educatiu i la categoria social i professional, una realitat que explica que els europeus siguin el col·lectiu que registra un percentatge més elevat pel que fa a la capacitat d'escriptura del català. El temps d'estada dels immigrats incideix sobretot en les capacitats lingüístiques més simples, és a dir, en la comprensió i en molt menor percentatge en la parla i l'escriptura, sobretot en el cas del català. En xifres totals, només un 25,4% parla en català i un 12,7 % l'escriu. Quant a la progressió, la capacitat d'escriptura és d'un 7,7% en els immigrats arribats fa menys de cinc anys i d'un 12,9% entre els que fa deu anys o vint que resideixen al país. En canvi, tots els castellanoparlants immigrats entenen el català passat aquest període de temps i només un 10% dels que tenen una llengua materna d'origen estranger no l'entenen. Sintes assegura que l'aprenentatge de la llengua per part dels nouvinguts està fortament determinat per l'ús que en fan els autòctons. «Els immigrats fan més o menys ús de la llengua en funció del grau d'utilitat que creuen que els reportarà i de si és la llengua que utilitza la gent del seu entorn», va assegurar l'autora. La vida del català, diu Sintes, no pot dependre només de les iniciatives i accions de l'administració sinó d'«una implicació més seriosa per part de la societat, que en els últims anys ha reduït la militància lingüística». En aquest camí per facilitar que els nous ciutadans de Catalunya puguin aprendre el català, la secretaria de Polítiques Lingüístiques de la Generalitat ha anat incrementant l'oferta de cursos inicials i bàsics de llengua. S'ha passat de 15.074 inscrits durant el curs 2001/02 a 48.131 el 2006/07. D'aquests 48.131, un total de 37.343 eren d'origen estranger. Per procedència, més de la meitat eren llatinoamericans. |
)
 | |||
|