Va ser als noranta quan el moviment antimilitarista va agafar una veritable volada i, gràcies al llegat dels companys objectors, una sèrie de joves vàrem decidir fer un pas més i declarar-nos insubmisos al servei militar obligatori i a l'exèrcit. En Sebastià s'hi va implicar com en tantes altres causes, i la seva implicació va ser clau perquè molts joves gironins ens aventuréssim a desafiar un estament com és el militar, quan en aquells moments hi havia més de tres-cents joves empresonats en diferents presons de l'Estat. Ell ens va aportar la confiança i la protecció legal necessàries per emprendre una lluita d'aquestes característiques. Recordo el seu carismàtic aspecte, en què uns veien el perfil de Marx i altres vèiem el de Bakunin, però, més enllà, tots coincidíem a veure'l com l'home carismàtic, madur i culte en el qual confiaven per sortir de l'embolic.

Allà on es desenvolupava la nostra acció diària, en la majoria d'assemblees inevitablement sortia el tema: i en Salelles? Com estan els judicis? Ja s'ha pagat el que se li deu? Sempre més quedarem en deute amb ell, per la seva solidaritat i implicació en cada un dels nostres casos.

Després de la dolorosa notícia em quedo amb la seva generositat i complicitat d'empordanès, per l'estima que em consta que tenia pels companys llibertaris de l'Alt Empordà i en especial per en Josep Santaló (militant de la CNT-AIT, que malauradament també ens va deixar fa uns anys), amb qui va col·laborar en els inicis com a advocat, en la reconstrucció del sindicat i en les seves lluites. També em quedo amb les seves xerrades a l'Ateneu Llibertari de Figueres, La Maret de Salt, el Casal Popular de Banyoles, la seva assistència a les reunions i manifestacions de l'Assemblea Antimilitarista de Girona i, també, en la seva insubstituïble presència i fermesa en els judicis.

Company, que la terra et sigui lleu!

(*) Joanjo Bosch és cantant, insubmís ii exmembre del MOC i l'Assemblea