L'estructura política de l'Ajuntament de Barcelona farà un salt quantitatiu i qualitatiu a partir de l'1 de gener de l'any vinent, quan es farà efectiva la modificació del títol segon de les normes reguladores del funcionament dels districtes que avui aprovarà el ple del consistori. A més de l'alcalde, els tinents d'alcalde, els regidors i els càrrecs de confiança, s'haurà de tenir en compte la feina que faran els consellers de districte. Aquestes figures se les reparteixen els partits en funció dels vots obtinguts en cadascun dels deu àmbits administratius en què es divideix la ciutat, sempre que hagin superat el llindar del 5% dels sufragis. Ara n'hi ha 188 en total. Amb l'anomenat «estatut» del conseller i la consellera, 60 d'aquests càrrecs no electes deixaran de tenir l'ambigua dedicació ordinària que ara estableix la normativa per passar a un règim d'exclusivitat laboral o d'atenció «plena».

L'acord que ha assolit el primer tinent d'alcalde, Carles Martí, amb els portaveus dels grups de CiU i del PP, Joaquim Forn i Àngels Esteller, respectivament, implica que els representants dels partits als districtes tindran tres nivells de dedicació. El de més compromís serà l'exclusiu, reservat a un membre de la comissió de govern de cada districte, és a dir, o del PSC o d'ICV-EUiA. Se li preveuen 40 hores de feina a la setmana, no podrà tenir cap altra professió i cobrarà 39.238 euros bruts anuals. En un segon nivell se situaran 50 consellers amb dedicació parcial o plena, a raó d'un per cada grup polític i consell de districte. Aquest rang està pensat, de bon començament, perquè l'ocupin els portaveus de les diferents formacions. S'hauran de comprometre a invertir 20 hores a la setmana a atendre els problemes dels seus territoris i podran optar per una doble fórmula de cobrament: un sou o dietes. Si opten pel sou, els esperen 18.771 euros nets anuals, però estaran compromesos per un règim d'incompatibilitats que, pel cap baix, els obligarà a demanar la compatibilitat laboral. Per evitar els conflictes que pot generar a molts consellers el fet d'estar en nòmina de l'Ajuntament –per exemple, havent de renunciar a empreses o a professions que tenen tractes amb l'administració local–, l'acord recull la possibilitat que siguin remunerats amb dietes, tot i que, aleshores, s'hauran de conformar amb 12.000 euros bruts anuals. El tercer nivell continuarà sent el de la dedicació ordinària, malgrat que es dignificarà la tasca voluntarista que ara fan aquests quadres locals dels partits establint una dieta mensual i igual a tots els districtes de 900 euros nets.

El govern municipal ahir va assenyalar que, més enllà de dedicacions i de xifres, el que s'ha aconseguit és «un reconeixement institucional» de la feina dels consellers, amb vista a un doble objectiu: crear la figura del representant municipal als barris i, amb la perspectiva dels comicis del 2011, poder ser elegits directament pels ciutadans als territoris respectius i acabar tenint funcions executives que ara estan reservades exclusivament als regidors de districte.

CiU i el PP coincideixen que ara cal posar les bases per assolir una descentralització efectiva, a partir dels barris, en el futur. «Hem de tenir gent als districtes que sigui present a les associacions i hi estigui en contacte moltes més hores al dia, i no només en el temps lliure», va afirmar ahir Esteller. ERC, en canvi, manté que és un error pretendre «reforçar una estructura política que no respon a la realitat, atès que no es tenen més competències per desenvolupar», tal com va apuntar fa pocs dies el president del grup, Jordi Portabella. Les noves atribucions per als consellers que es plantegen en la reforma no van gaire més enllà, per una qüestió de límits legals, d'intensificar les atribucions que ara tenen reconegudes i d'estar preparats perquè el regidor de districte o el portaveu del grup municipal al qual pertanyen els adscrigui a «un barri o a un grup de barris». Des d'aquí, la seva tasca principal continuarà sent participar en els diferents òrgans de treball dels consells de districte i hauran de dedicar més hores a «fomentar les relacions de l'Ajuntament amb el moviment associatiu» i amb els ciutadans.