Amb molta solemnitat, Ibarretxe va anar ahir al matí al Parlament de Vitòria acompanyat dels dos membres del seu consell polític, Joseba Azkarraga i Javier Madrazo, per entregar a la presidenta de la cambra, Izaskun Bilbao, el projecte de llei de regulació i convocatòria de la consulta popular prevista per al 25 d'octubre que ve. El projecte de llei de regulació i convocatòria de la consulta popular serà tramitat per lectura única, sense possibilitat d'esmenar-lo.

El text recull les dues preguntes que el lehendakari va fer públiques dimecres com a article únic després de ser aprovat en consell extraordinari pel govern basc.

SETEMBRE, CONVOCATÒRIA
El document, que ara ha de ser ratificat per majoria per la cambra basca, estableix que la convocatòria de la consulta es farà el 15 de setembre i el 25 d'octubre sobre la base de la llei que regeix les eleccions autonòmiques de la Comunitat Autònoma Basca. El text, de vuit pàgines, inclou una exposició de motius, en què s'explica el procés que ha portat el lehendakari Ibarretxe a convocar la consulta, una disposició addicional i tres de finals.

En l'exposició de motius, s'assenyala que el plantejament d'una consulta «habilitadora per a l'inici de negociacions» es presenta «com a subsidiària per l'absència d'un pacte polític amb el govern espanyol», i que «en no haver estat possible aconseguir un consens entre els dos governs, el govern basc i l'espanyol, a proposta del seu lehendakari, ha considerat oportú plantejar al Parlament Basc la convocatòria i realització d'una consulta popular no vinculant».

L'objectiu d'aquesta consulta, segons el projecte, és «recollir l'opinió dels ciutadans i ciutadanes bascos amb dret a vot actiu sobre l'obertura d'un procés de negociació i aconseguir la pau i la normalització política, és a dir, per exigir a ETA la fi de la violència, i en una situació d'abandonament inequívoc de les armes, possibilitar un procés de diàleg».

BASES D'UNA NOVA RELACIÓ
Un altre motiu de la consulta, segons el text, és que serveix per «obrir una negociació entre tots els partits polítics, sense exclusions, amb l'objectiu d'aconseguir un acord de normalització política en què s'estableixin les bases d'una altra relació entre la Comunitat Autònoma Basca i l'Estat espanyol».

El govern basc manté, en el seu projecte de llei, que la consulta constitueix una «eina legal i democràtica perquè el poble basc pugui exercir lliurement el dret fonamental de participació ciutadana en els temes de transcendència que són de la seva incumbència», i destaca el paper «essencial» del Parlament de Vitòria en «el desenvolupament dels principis democràtics i en la tutela de l'exercici del dret fonamental a la participació ciutadana» i en la materialització d'aquesta consulta.

En el text, el govern basc defensa que «encara que la consulta no sigui jurídicament vinculant», té «plena validesa política i social per abordar i impulsar el final definitiu i dialogat de la violència i per conèixer l'opinió de la societat basca respecte a l'«obertura d'un procés de resolució definitiva del conflicte polític entre totes les parts implicades i sense exclusions», i sosté que, com que no es tracta d'una consulta popular per via de referèndum, ni jurídicament és vinculant, «no pot aplicar-se la llei orgànica 2/1980 sobre la regulació de les diferents modalitats de referèndum», i que no cal «la prèvia autorització de l'Estat espanyol per convocar-lo».

EL CALENDARI
A partir d'ara, el projecte anirà el 3 de juny que ve a la mesa del Parlament de Vitòria, que haurà de decidir si és tramitat pel procés de lectura única. Per fer-ho, el reglament del Parlament basc fixa que el tema ha de ser d'«extraordinària necessitat i urgència», com al·legarà el govern d'Ibarretxe.