El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, va valorar ahir que la reunió de dimecres de la comissió mixta d'Afers Econòmics i Fiscals va ser un «exemple de monòleg» del govern espanyol. En una conferència al Fòrum Europa, Puigcercós va reclamar que l'executiu català pugui negociar amb l'espanyol en «condicions d'igualtat» el nou finançament. És a dir: sobre la base del «diàleg». El candidat a presidir ERC també va criticar que no assistissin a la convocatòria de la comissió el ministre d'Economia, Pedro Solbes, ni el secretari d'estat d'Hisenda i Pressupostos, Carlos Ocaña, que precisament presideix la part estatal. I, conseqüentment, va censurar que l'Estat enviés «persones que mereixen tot el respecte però amb càrrecs de poca rellevància», de manera que la trobada només va servir per «recollir documents i no per avançar cap a compromisos». Puigcercós va criticar igualment algunes de les premisses amb què el govern espanyol parteix a l'hora de negociar, com ara l'argument de voler-se reservar el 50% de la despesa pública, i que per contra mantingui ministeris amb escasses competències, com ara el de Sanitat, Cultura o Habitatge. «El model és pervers», va sentenciar, i va reclamar la unitat dels partits catalans per a la defensa d'un finançament que espremi «al màxim» l'Estatut per sobre del «tacticisme», però que no renunciï a «horitzons més ambiciosos» com el concert. Puigcercós també va advocar per fer front a les «debilitats» del país «musculant» els sectors socials i econòmics, internacionalitzant l'economia catalana i evitant que part de la ciutadania catalana interpreti la realitat des de Madrid.
El president del Parlament, Ernest Benach, que aspira com Puigcercós a liderar Esquerra després de les primàries del 7 de juny, també va fer una crida a la unitat de les forces catalanes. En declaracions a Efe, va apel·lar al «sentit de la responsabilitat» dels partits. Però va insistir que, sigui quin sigui l'acord final, serà insuficient. Per això, va apostar per no deixar d'aspirar a un model «just» per a Catalunya, que necessàriament hauria de superar la reforma.
