Hem arribat al 43è pelegrinatge, i això és el fruit del treball desinteressat de moltes persones. En aquests moments no puc ignorar en Tià Salellas, que l'any 1966, amb 18 anys d'edat, fou uns dels pioners, entre d'altres, de l'organització del primer Tren de l'Esperança cap a Lourdes.

Recordo els treballs i l'empenta que portava a l'organització, movia tots els que l'envoltaven, treballant fins a altes hores de la matinada en aquells locals que l'Hospitalitat tenia als pisos de Casa Carles. Tots amb la màquina d'escriure portàtil, paper de carbó per fer còpies, ara s' havia d' ordenar per número d'inscripció, ara per ordre alfabètic, ara... era una feina molt feixuga, però tots ho fèiem amb el cor a la mà i amb molta il·lusió, perquè el pelegrinatge sortís bé.

Una vegada a Lourdes, de bon matí ens trobàvem abans d'esmorzar i preparàvem els respectius serveis, després participàvem en una xerrada amb el mossèn per poder ajudar de la millor manera els més necessitats. Al vespre i abans d' anar a dormir passàvem per Els Italians per fer una birra.

Fa pocs dies m' havia manifestat la il·lusió que li feia el poder participar aquest any al pelegrinatge i amb molta convicció pregar davant la gruta de Massabiele i també, per què no, recordar amb molts amics els vells temps i tornar una vegada més a fer una birra.

Tià, sempre has estat proper a totes aquelles persones que més ho necessitaven, en el teu treball professional i també en la teva vida personal. Amb el teu exemple, has fet possible transformar la vida dels altres en saber compartir moments de dolor i de joia, en compartir sentiments de plenitud en donar-te als altres. En resum, el missatge de Lourdes l'has entès.

Et trobaré molt a faltar.

(*) Joan Forasté i Domingo és president