No hi ha res escrit a cap ordenança municipal que impedeixi que Barcelona tingui gratacels de 300 metres o més com els de Nova York, Tòquio, Dubai i Londres. Però si vostè té una parcel·la a Barcelona i vol edificar un edifici de més de 170 metres, ha de tenir clar abans que res que no podrà obtenir la llicència municipal per fer-ho. A la ciutat opera una llei no escrita segons la qual cap edifici pot superar els 170 metres que té el cim de Montjuïc. Són precisament 170 metres l'altura que va dissenyar l'arquitecte Antoni Gaudí per a la torre més alta de la Sagrada Família, la qual encara no s'ha començat a aixecar. En el futur, el temple de Gaudí serà, doncs, el sostre de la ciutat.

Els edificis alts que s'han aixecat fins ara no superen els 150 metres. És el que fan la torre Mapfre i l'hotel Arts, i s'hi acosta molt la torre Agbar, amb 148 metres. L'hotel que ha aixecat la immobiliària Habitat davant del parc del Centre l del Poblenou i la futura seu de Telefónica també voregen els 150 metres d'altura. Però ningú, de moment, ha anat més enllà.

L'alçària no la decideixen els promotors, sinó l'edificabilitat de què disposa el solar. I, en tot cas, el departament d'Urbanisme és qui té l'última paraula per concedir el permís. Des d'Urbanisme no recorden peticions d'altures de més de 150 metres. Es tracta, però, d'un límit que també és tècnic i econòmic: a partir de 150 metres, les mesures de seguretat i els espais afectats per a sortides d'emergència, serveis i ascensors fan que s'inverteixin les xifres i, a partir d'aquella alçària, cada metre que es guanya representa una pèrdua econòmica en el projecte. Així, tot el que superi aquesta xifra, si mai es dóna a Barcelona, respondrà sobretot al caprici del promotor.