Les Festes de Maig d'enguany encara són vives i aquest cap de setmana a Baix a Mar tenim les darreres cites, amb estels, sardinada i havaneres, si el temps ho permet i l'autoritat no ho impedeix. La tradició imposa criteris i una trentena d'anys avalen els cants de l'enyor i el rom cremant a les cassoles de terrissa com a tancament de festes, un darrer acte que alguns rumors apunten en el marc d'una certa tensió entre els organitzadors i els responsables municipals, en la confiada espera que la sang no arribi al mar. Tot és prou complicat quan la responsabilitat de la programació és un xic difusa i, a més, no existeix un protocol oficial de festes.

No ens cal fer gaire història, però és bo recordar l'origen del maig festiu, en la Confraria de Sant Anastasi i el reconeixement del centurió màrtir com a patró de la ciutat, fa força més de tres segles. També fou la confraria qui instaurà la cremada del Dimoni, l'any 1940, inspirada en un fragment del Calaix de sastre, del Baró de Maldà, traslladant l'escenari al descampat conegut com «les excavacions», ben a prop de la parròquia de Santa Maria. Els anys transferiren la flama de la cremada –mai tan ben dit– de la confraria al Centre Excursionista i del solar de les excavacions al sorral. El penúltim govern franquista aconseguí fer de l'onze de maig jornada laboral festiva i l'encara no legalitzada associació de veïns completà el programa amb la festa del badiu, el ball del micaco i la festa Baix a Mar. La voluntat popular anà configurant el que esdevindria el maig festiu.

A l'arribada dels ajuntaments democràtics, la Taula de Cultura i la bona direcció de Joan Soler oficialitzà tot allò que girava a l'entorn del maig badaloní i acabà de construir un variat i atractiu programa. Encara Joan Mayné, als anys noranta, ajustà alguns elements de l'imaginari local, donant molt protagonisme a la cultura tradicional. La festa s'anà definint però, també, amb un cert distanciament en el compromís col·lectiu; tothom començà a tirar pel seu cantó i el mateix consistori no sabé fer pinya. Un intent de Josep Duran per treballar i aprovar un protocol de festes fou el cant del cigne de la bona voluntat convertida en inoperància.

Aquests dies, el nou alcalde, Jordi Serra, ha expressat la voluntat de reflexionar sobre les festes i fer-hi els ajustos necessaris. Donem la benvinguda a aquesta declaració d'intencions. Segurament és hora d'ordenar un cert desgavell, una discordança de bones voluntats i una evident necessitat de saber el valor que cal donar a cada cosa. Segur, és imprescindible que es convoqui a les entitats responsables de diversos escenaris del programa festiu per revisar el funcionament de les festes i, posteriorment, incitar un debat de totes les parts implicades. És inajornable saber cap on ha d'anar l'esquema de la cita del maig, on segurament s'imposa un protocol de festes i on potser ha arribat el moment d'institucionalitzar una comissió de festes, tal com funciona en moltes poblacions.

Quan calgui, hi direm la nostra; però, des de l'estima a la ciutat i al seu simbolisme representatiu, ens queda a la ment la imatge de l'alcalde formant part d'un dit seguici de la Nit de Foc, amb la vara representativa de comandament, però amb el rostre mal dissimulat d'una certa desorientació. Cremada del Dimoni?, ofici del Sant?, desconcert del consistori?, participació de les entitats?, el paper dels alternatius? Cal donar a la festa la dimensió que calgui, amb un compromís col·lectiu, amb la simbologia irrenunciable i amb la capacitat de trobar el valor corresponent a cada cosa. Entre el Sant i el Dimoni, el consistori ha de donar el primer pas en el procés de redefinir les Festes de Maig.