L'articulat de la futura llei d'educació de Catalunya, recentment presentada pel conseller Maragall, reconeix de manera explícita el protagonisme que els ens locals han d'assumir pel que fa a l'educació. És positiu que es considerin els municipis com una administració educativa que ha de coresponsabilitzar-se, juntament amb l'administració educativa per antonomàsia, el Departament d'Educació, d'aconseguir un servei públic educatiu de qualitat. Si educar necessita la implicació de tota la societat, complementant el treball diari desenvolupat pel professorat en els centres educatius, és evident, com es diu en l'articulat, que els municipis, com a administracions més properes als ciutadans, són l'àmbit en què millor poden concretar-se els compromisos de la societat amb l'educació, pels principis de proximitat i subsidiarietat. La proximitat propicia el millor coneixement dels problemes, les demandes i les necessitats, així com la manera de donar resposta mitjançant la participació i el diàleg directe entre la comunitat educativa i la ciutadania. Els municipis tenen més capacitat per transmetre el valor de l'educació com a instrument de progrés econòmic, social, cultural i convivencial.

Dos aspectes són destacables en aquest sentit. D'una banda, la possibilitat que els municipis assumeixin més coresponsabilitat en aspectes que repercuteixin de manera immediata en la qualitat educativa, com, per exemple, la determinació de l'oferta educativa, el procés d'admissió d'alumnes en els centres que presten el servei públic d'educació o la gestió de centres educatius públics. I d'altra banda, la flexibilitat dels instruments que la futura llei ofereix als municipis per assumir les noves competències. En primer lloc, la possibilitat de fer convenis d'àmbit territorial i que cada municipi assumeixi totes les competències o només aquelles que consideri necessàries o que tingui capacitat per exercir.

En segon lloc, la constitució de consorcis entre municipis i el Departament d'Educació, ens nous que poden arribar a exercir, per transferència o delegació, la immensa majoria de les competències educatives fins ara exercides per ambdues administracions. Si la fórmula dels consorcis arriba a reeixir, significarà estendre a tot el territori el model d'administració educativa creat per la Carta Municipal de Barcelona de 1998 i que es concreta en el Consorci d'Educació de Barcelona, un instrument molt innovador i vàlid per afrontar els reptes que planteja l'educació a la nostra ciutat mitjançant l'exercici compartit i coresponsable de competències entre el Departament d'Educació i l'Ajuntament de Barcelona. Això no suposa que el consorci sigui una vareta màgica que resolgui satisfactòriament les disfuncions que es generen durant la preinscripció, en la matrícula de continuïtat o en l'exercici de la resta de competències, però sí que puc afirmar que els dóna una resposta millor que la que podríem donar separadament cadascuna de les dues administracions. En definitiva, i en espera de veure què té al davant la futura llei d'educació de Catalunya, el protagonisme que l'avantprojecte atorga als municipis en l'educació constitueix un preludi més que som efectivament davant d'una «llei de país», ja que els municipis són un dels pilars fonamentals del país.