| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dimecres, 28 de maig de 2008
>

Paisatge o càncer?

El gran debat és ara mateix sobre les energies nuclear i eòlica. La primera té molts defensors que menystenen el perill per a la salut. La crítica a l'eòlica només es pot sustentar perquè afecta el paisatge

opinió
Biòleg (francesc@vaque.cat)


FRANCESC VAQUÉ..

+ Una imatge de la central d'Ascó, amb l'Ebre en primer terme. Foto: JAUME SELLART

No hi ha dubte que les activitats humanes actuals necessiten, per mantenir el funcionament, una gran quantitat d'energia. Encara que els sistemes fossin molt més eficients i les actituds molt més sostenibles, continuaríem necessitant una gran quantitat d'energia. I aquesta energia, bàsicament l'electricitat, d'on s'ha de treure? Segons els ecologistes, de centrals tèrmiques, no, pel CO2; hidràuliques, tampoc, pels perjudicis mediambientals als rius; nuclears, tampoc, per les radiacions; eòliques, tampoc, per l'efecte sobre el paisatge. Només donen marge a l'energia solar; tèrmica, per escalfar aigua, o fotovoltaica, per fabricar electricitat. Està molt bé, i tant, però amb la llum del sol i prou, de moment, no fem, tot i que se'n podria treure molt més profit si es promocionés, i si interessés el seu ús a les grans empreses que ens venen l'electricitat.

Sobre les centrals tèrmiques i hidràuliques, hem d'estar d'acord amb els perjudicis que provoquen en el medi. Actualment, però, hi ha molt debat sobre eòliques i nuclears. Els ecologistes critiquen les dues fonts, com si es pogués comparar el seu perjudici.

Darrerament, de manera discreta, com aquell qui no vol, se senten veus que, tímidament, canten les excel·lències de les nuclears. A poc a poc, van desgranant els seus arguments: que no ens fan dependents d'altres països, que estan molt controlades i no hi ha gaire perill, que són necessàries perquè altres alternatives són molt contaminants o poc eficients, que són més netes i barates, que no hi ha altre remei que assumir-les... De cap manera! Un immens disbarat. Innòcues? Ho hem vist fa pocs dies a Ascó. Si van amagar la veritat sobre les fuites des del novembre, és perquè això ens perjudicava, altrament, s'hauria publicat com l'anècdota que els seus directius diuen que va ser. Les possibles fuites, les avaries, els residus altament radioactius (que no saben què fer-ne) i els possibles accidents són uns problemes tan perillosos, la solució està tan poc en les nostres mans, la ciència sap tan poc com controlar-ho, que hauria d'estar més prohibit que anar a 80 a la vora de Barcelona, perquè és molt, moltíssim, més perillós. El drama és que no es pot saber quanta gent mor per causa de les nuclears. Agafa càncer més o menys gent, en mor més o menys gent... però no es pot imputar directament a una determinada central nuclear. No es pot establir una causa-efecte directa i, així, es va tirant. Com es pot saber si l'increment dels casos de càncer és degut a l'explosió de Txernòbil? Fa massa temps, va ser massa lluny... O a les fuites per les esquerdes dels contenidors de residus enfonsats al mar? No els veiem ni emeten res que es pugui veure, olorar, escoltar... com si fos innocu. És molt pitjor que jugar amb foc, és molt pitjor que deixar una pistola carregada en les mans d'un infant. La ciència actual en pot controlar poc els efectes, i aquests efectes són en un radi extens, molt extens, a llarg termini, devastadors i, a més, quan arriba el desgraciat efecte, costa molt establir-ne la causa. Qui ha estat? Ningú.

D'altra banda, segons els ecologistes, l'inconvenient de les eòliques és l'alteració del paisatge. Això, però, no és una alteració en les espècies, ni en les condicions mediambientals, ni en la biomassa, ni en la biodiversitat, només... no fa bonic (per alguns d'ells). Aquest, però, és un tema subjectiu. Devien fer bonic els primers molins de vent de la Manxa, trencant l'harmonia d'aquell no res? Deixaríem ara instal·lar un far dalt la muntanya de Sant Sebastià, a Llafranc, emetent un llum potent que no para de girar tota la nit? Permetrien els parisencs construir la Torre Eiffel trencant el seu equilibrat sky-line? Permetríem, però ara, treure aquestes icones? Ens identifiquem amb el paisatge que hem vist tota la vida i, conservadors com som, el volem immutable, que no ens el toquin. La frase tòpica però encertada, hi haurem de tornar: Nuclears? No, gràcies.

Què passa amb els generadors d'electricitat a partir d'energia eòlica? No consumeixen res, no alteren ecosistemes (molt i molt poc), no emeten res, una mica de fressa, giren gratuïtament amb la força del vent. Alguna mort deguda a l'energia eòlica? Algun perill mediambiental per a generacions futures? Alguna espècie amenaçada? Alguna conseqüència per al canvi climàtic? Només un canvi en el paisatge que les generacions properes també voldran immutable i, per tant, no voldran que els toquin els molins, que els hauran vist allà tota la vida. I amb tot això, encara hi pot haver dubtes?

Algun ecologista dirà també que hauríem de passar amb menys energia i prou. Un alcalde veí, progressista, molt d'esquerres, deia: «Encara no he vist cap ecologista que vagi amb burro.» Tots necessitem energia; ara ja és inevitable. Cal trobar una font, com sempre, renovable i no contaminant. Mentre no es resolgui la fusió nuclear o l'hidrogen com a font d'energia: el vent, de franc, què més volem?



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.