Els avenços científics –medicina i biologia– de les últimes dècades han suposat un canvi que ens obliga a tots, partits polítics i poders públics inclosos, a revisar i afrontar aspectes que tenen a veure amb el ser humà i l'origen de la vida, el concepte de la mort, la capacitat de prendre racionalment decisions difícils, el valor del dret a decidir i també amb el concepte de seguretat jurídica pels ciutadans i pels professionals de la ciència i la medicina. Avui els processos biotecnològics poden intervenir en els processos vitals fonamentals. Estem parlant dels drets dels malalts, d'eutanàsia, de donació d'òrgans, de recerca i investigació amb humans, de reproducció assistida, d'enginyeria genètica, d'anàlisi del genoma humà, d'interrupció de l'embaràs, d'esterilització o dels bancs de dades. Estem parlant de la relació entre medicina, salut, ciència, ètica i dret.

La intervenció de la ciència augmentant l'abast de la capacitat de decisió de l'home en els processos vitals comportarà inevitablement un canvi cultural que cal afrontar avui perquè no acabi esdevenint un greu problema demà. Una societat plural, democràtica i madura té l'obligació d'afrontar el debat polític i social sobre quin és el marc de convivència, jurídic i legal, que vol donar-se respecte a aquests aspectes. Un marc de convivència que ha de significar un factor nítid de seguretat jurídica per a la societat en el seu conjunt. El respecte als drets humans, el concepte de dignitat humana i el dret o la llibertat d'escollir són elements útils sobre els quals és possible construir amplis consensos i acords que ens han de permetre dotar-nos d'un marc de convivència i de relació entre la comunitat, l'individu, el món científic i professional i la bioètica. Com exercir la llibertat és quelcom que s'ha de decidir responsablement i aquesta decisió s'ha de construir socialment. Escollir quina direcció ha de tenir la nostra vida és una decisió moral. Escollir quina direcció ha de tenir la societat ha de ser una decisió presa col·lectivament i ha de ser vinculant.

Cal reconèixer la pluralitat d'opcions morals i religioses que caracteritza les societats actuals. A casa nostra convivim persones que compartim diferents religions i alhora diferents codis ètics i morals però cal construir, entre tots, un marc de convivència laic que permeti resoldre la majoria dels conflictes que es puguin generar a partir d'unes normes de conducta que fixin consensos i límits i aportin seguretat jurídica. La bioètica ha d'assumir la coexistència en la nostra societat de valors i principis democràtics diversos. Per tant, el marc de convivència ha de ser flexible però cal que es construeixi sobre consensos reals i concrets. Cal saber i decidir quins són els valors i els béns jurídics superiors a protegir en cada moment. I cal saber i decidir com els hem de protegir. Si el marc es construeix a partir de vaguetats i acords de mínims per evitar el debat de fons estarem posposant el debat real i posant en perill aspectes de gran transcendència com és la salut humana o la pròpia dignitat humana. No oblidem que les decisions a prendre afectaran tota la societat incloent-hi les generacions futures.

Els partits polítics tenen l'obligació de fomentar, promoure i arbitrar el procés que ha de permetre dissenyar el marc de convivència. Un marc conformat per lleis, reglaments i jurisprudència. Un marc de drets, obligacions, seguretat jurídica i responsabilitats per a científics, metges i ciutadans. Un marc de principis generals. El marc no és científic, és ètic i polític. Suposa l'elecció d'un model de societat que cal que sigui ampli i confortable per tothom. I cal que tingui com a referent principal la tolerància, entesa com una actitud davant la dificultat de trobar un punt comú de trobada que pugui esdevenir referent.

CDC ha de participar i contribuir en la recerca per part del conjunt de la societat i dels poders públics de respostes als reptes i debats que en matèria de bioètica resten oberts. CDC ha de poder oferir una posició pròpia respecte als reptes bioètics que tenim com a societat a partir d'aquells valors àmpliament compartits per la pròpia organització. El dret a decidir com a persones té i tindrà molt a veure amb les decisions que prenguem sobre quan ens volem reproduir, les nostres oportunitats de millorar la nostra salut i fins on i quan estem disposats a lluitar contra el destí.